Les navilieres guanyaran 100.000 milions aquest any
Els beneficis es multipliquen per sis pels colls d’ampolla
El Fòrum Espanyol de Referència Marítima acusa el sector de poca transparència a l’hora de fixar els preus
Les tensions a les cadenes de subministrament han deixat les empreses sense components i els consumidors sense productes. En canvi, han inflat les arques de les firmes navilieres. Els guanys de les deu companyies més importants aquest any batran un rècord, ja que superaran els 106.000 milions d'euros, segons l'informe de la consultora Alphaliner. Aquesta previsió representa “més de sis vegades la quantitat registrada el 2020 i és una xifra que probablement transformi l'estructura de la indústria”, afirmen les fonts.
De moment, fins als primers nou mesos de l'any, aquestes companyies ja tenen assegurats 70.000 milions (un 56% més que l'any anterior) i la tendència actual del mercat, amb les tarifes que continuen gairebé un 200% més altes que fa un any, és a l'alça. Els índexs de tarifes marítimes (el de Drewry) confirmen que els preus del transport van assolir un pic el mes passat i que han emprès un suau descens, però en termes absoluts (i històrics) continuen sent molt elevats. I les navilieres naveguen amb vent en popa.
Els que més trauran profit de la situació són les empreses de Taiwan, com Evergreen, Yang Ming o Wan Hai, a causa de l'elevada exposició a la ruta transpacífic (com la que transcorre entre Xangai i San Francisco), que és també la més lucrativa. En el tercer trimestre dels marges d'aquestes companyies es van registrar increments superiors a un 60%, quan el 2019 els marges operatius del sector no arribaven a un 4%.
“El boom dels portacontenidors continua malgrat els pronòstics que indicaven que la situació tornaria a la normalitat després de la celebració de l'Any Nou xinès el 2021”, reconeixen des d'Alphaliner.
Però tampoc a les navilieres que no estan tan focalitzades en aquestes rutes, com la danesa Maersk o l'alemanya HapagLlyod, no els ha anat malament. Malgrat tenir una exposició inferior a un 15%, han vist que els seus beneficis s'han disparat més d'un 40% l'últim trimestre. Així, Hapag-Lloyd va informar d'un augment de gairebé 10 vegades els seus guanys, fins a més de 6.000 milions, durant els primers nou mesos de l'any. El director executiu, Rolf Habben Jansen, va dir que es tractava de “resultats extraordinaris”. A la borsa, també continua la festa, perquè les cotitzacions d'aquestes companyies s'han disparat. Les accions de Maersk valien 6.000 corones daneses abans del coronavirus, i ara costen 20.000.
Què faran aquestes companyies amb tots aquests diners? Una gran part d'aquestes els invertiran en nous vaixells (Mediterranean Shg i Cosco), davant la perspectiva de continuar obtenint beneficis. Les navilieres també argumenten que, en el futur, els seus costos operatius estan destinats a augmentar a causa dels vincles mediambientals, i algunes aprofiten el matalàs per anar reduint els deutes contrets els anys anteriors (CMA-CGM) o construir noves terminals (Hapag Llyod).
En una nota recent, el Fòrum Espanyol de Referència Marítima (FERM) denuncia que les navilieres trien de manera aleatòria i amagada els seus clients mitjançant algoritmes, transporten contenidors buits quan encara hi ha demanda de càrrega i desatenen la normativa europea del sector, que insta a una cooperació entre les companyies marítimes perquè puguin oferir “preus baixos”.c