‘Do svidània’, Occident
McDonald’s tanca 32 anys després i Rússia tanca la finestra a Europa que va obrir Pere el Gran
Tres mesos després, els que es deleixen a Moscou i la seva província pel menjar ràpid més popular ja poden tornar a McDonald’s i gaudir del seu BigMac o del seu snack preferit. Però el restaurant ja no es dirà McDonald’s, i la seva hamburguesa més coneguda, encara que continuï dient “menja’m”, portarà un altre nom.
La multinacional dels Estats Units va tancar al març els seus 850 restaurants a Rússia per la campanya militar del Kremlin a Ucraïna. El mes passat va trobar una solució: després de més de tres dècades al país, va vendre el negoci a l’empresari siberià Aleksandr Góvor. Avui diumenge arriba la reobertura.
El canvi de propietari, de logotip i de noms és un indicador del que passa a Rússia. Que la BigMac desaparegui és un senyal que Rússia es desoccidentalitza. Potser el més destacat per al gran públic
Va ser Aleksandr Puixkin al segle XIX qui en el poema El genet
de bronze va escriure que, dos segles abans, Pere el Gran havia obert una finestra a Europa. La frase es repeteix cada vegada que es recorda l’emperador, del naixement del qual aquesta setmana s’ha celebrat el 350 aniversari. Pere I va ventilar Rússia amb els aires que arribaven del continent. Però no va deixar la finestra travada i, com en altres èpoques de la història, s’està tornant a tancar.
En els 15 antics McDonald’s de Moscou i el seu extraradi que avui obren ja no hi ha els típics arcs daurats. Góvor es va comprometre a canviar els noms dels seus plats i el logotip. El minimalista disseny de la nova ensenya representa dues patates fregides i una hamburguesa sobre fons verd.
L’adeu a la multinacional americana és tot un símbol, potser del final d’una època, igual que ho va ser el 1990, quan va obrir el seu primer restaurant a la plaça Puixkin de Moscou. Amb l’URSS agonitzant, arribava el capitalisme i el consum de masses.
Avui McDonald’s només és un exemple. Però n’hi ha molts més. Des de finals de febrer, prop de mil empreses internacionals han anunciat la retirada del mercat rus, el cessament d’inversions i subministraments, o el traspàs dels seus negocis. Hi ha fabricants d’equips informàtics i comunicacions, companyies de tecnologia, fabricants d’automòbils, bancs, fabricants de productes, serveis o empreses financeres. Entre els últims que han dit “Do svidània” aquesta setmana hi ha el proveïdor dels Estats Units de hardware i software informàtics IBM o el grup català Roca.
Occident està cada vegada més lluny. Ja no hi ha avions comercials directes, no es poden organitzar vacances amb Booking o Airbnb. Boeing o Airbus van interrompre el servei tècnic i subministraments de recanvis a les aerolínies russes. Visa i Mastercard van deixar d’operar, els bancs més importants estan desconnectats del sistema de pagaments Swift. Els mobles Ikea ja no estan de moda. Els serveis de Netflix, Animal Planet o Discovery no funcionen a les pantalles russes. Als bars i restaurants ben aviat s’acabaran les reserves d’alcohol estranger... La llista és infinita i no cabria en aquesta crònica. De fet, s’hi podrien afegir més empreses mentre la crisi continua en marxa, malgrat les pèrdues que això els suposa, 59.000 milions de dòlars en total segons
The Wall Street Journal.
Però el nou nacionalisme rus intenta minimitzar l’impacte. Fins i tot en temps de l’URSS hi havia límits. Serguei Shelin ho il·lustrava en una columna al diari electrònic Rosbalt. A finals de la dècada del 1940, a la cúpula política volien prohibir la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica per demostrar que no depenien d’Occident. Però els físics que treballaven en la bomba atòmica van convèncer les autoritats que això no havia de passar “perquè amb acudits no es poden construir superarmes”.
Ara també s’han sentit veus per nacionalitzar les empreses que tanquin a Rússia. De moment s’ha quedat en la possibilitat d’aplicar una administració externa en casos necessaris. L’oligarca Vladímir Potanin, propietari del productor mundial més gran de pal·ladi i níquel, Nornickel, va arribar a advertir que les mesures extremes podrien retornar el país al 1917.
De fet, es prefereix que, en la mesura possible, si Occident se’n va, es trobin substituts perquè la població no ho noti gaire. Tenim el cas de la sortida de la francesa Renault, a l’antiga fàbrica de la qual el govern de Moscou vol ressuscitar els antics cotxes soviètics Moskvich. L’empresa de begudes Ochákovo va llançar al maig nous refrescos gasosos per ocupar el lloc que deixen CocaCola, Fanta o Sprite. O fins i tot els mateixos McDonald’s. L’hamburguesa i les dues patates fregides del nou logotip estan disposades de tal manera que semblin una M. Així doncs, si en el futur viatgeu a Rússia i us ve de gust menjar-vos una BigMac, pregunteu per McDonald’s, que, encara que es digui d’una altra manera, tothom sabrà dir-vos on heu d’anar.c
Unes mil empreses internacionals se n’han anat de Rússia, han frenat inversions o han venut el negoci