A 40 graus només van als mítings família i coneguts
La impia conjunció de la calor –el termòmetre andalús no baixa dels 40 graus de mitjana– i els elements, com va dir Felip II quan es va assabentar del naufragi de l’Armada Invencible, han convertit la guerra del 19-J en una batalla, sobretot retòrica. Els candidats parlen sense parar, però els oients són minvants o pensionats, o formen part de la família. Sense auditoris, els caps de llista recorren al llenguatge. La cosa té el seu perill, perquè al sud, on sens dubte es parla el millor espanyol del món, una paraula pot significar una cosa, la contrària i totes dues alhora, sense deixar de remetre a una tercera, quarta o cinquena cosa.
Cas pràctic: macarenazo. Els legionaris de Vox ho consideren un lema inspirador en la creença (estèril) que el seu sentit només és augmentatiu, però al Migdia és un terme ambigu: un jardazo és “el cop d’un cos quan cau pesadament a terra”. Un macarenazo és com un juny a quaranta graus: a fora d’Andalusia en diuen bon temps; al sud, no. Els ultramuntans van rebre ahir malament les ironies que va provocar (a les xarxes socials) l’accident de trànsit –per desgràcia, amb un ferit– d’una furgoneta amb la cara d’Olona.
Hi va haver més contratemps: Feijóo, que ahir suava de valent a Còrdova, Antequera i Màlaga –suntuosa Leonarda, / carne pontifical y traje blanco / expuesta a los tranvías y a los barcos (Lorca)–, va estar tres hores atrapat a La Sagra (Toledo) de camí al mar d’Aleixandre. L’autopropulsió de Génova es va veure frenada en sec per un tope(azo). Just aquest és el Fisterre que tem Mr. Concordia (Moreno). Per conjurar-lo va anar a Alhaurín el Grande –el seu poble, no pas el nostre–, on les Ronettes (les seves rendides admiradores) li van cantar Be my babe.
En espera del Grammy, les simpàtiques senyores el van veure molt prim i li van encolomar una cistella (sencera) de pastes d’oli amb una bandereta verda, blanca i lila, els colors de Màlaga. El president responia emocionat: “El meu poble, casa meva, la meva gent. Jo no faig por a ningú (quan somric)”. Així volia convèncer els indecisos, que encara són legió.
Lady Patria (Olona) ja és la xicota dels caçadors, que la rebien a Jaén (deixant-se veure) vestida de camuflatge per sentir dir dels seus llavis un “sí, vull”. “El govern socialcomunista prohibirà el silvestrisme a Andalusia”. Pedro Sánchez i el seu mosso (Espadas) van reunir, gràcies a autobusos subvencionats, 3.500 persones a Cártama. “Noto que ja em coneixen al carrer”, va dir el candidat del PSOE. És un començament. Llàstima que sigui al final.