Sexe a canvi d’alguna cosa

Durant dues dècades, editorials, agents literàries i jurats de premis em van rebutjar els manuscrits de les meves novel·les. Al llarg d’aquells anys, tenir sexe a canvi de publicar no hauria estat malament. Podria haver estat desagradable, humiliant o perillós, però de nits dolentes ja en vaig tenir de franc o a cobrament ressentit. Durant aquell temps també vaig voler ser actor i músic i m’hauria encantat bescanviar llit per ser protagonista d’una pel·lícula o gravar a Sun Records i girar com un stone. L’important era tenir l’ocasió i aprofitarla. Durant anys vaig gastar molts diners comprant coses que no es venen al supermercat. Per pagar aquells vicis… hauria acceptat una barata per sexe? Crec que sí. No ho sabré mai perquè ningú m’ho va proposar. Com el marquès de Bradomín: lleig, catòlic i sentimental.

Sé que no és d’aquesta prostitució sobre la qual s’està parlant al Parlament. Però

Els polítics parlen sense escoltar els motius de qui es ven

els polítics també parlen sense escoltar a qui es ven per pagar un lloguer, un vici, un deute o una determinada forma de vida. No he anat mai de putes. Detesto els que paguen i creuen que estan comprant desig, fascinació o poder. No entenc com un paio pot mantenir l’erecció sabent que aquella fel·lació és pagada.

Però també detesto els talibans, els purs, les escorts deslleials i mandroses, els traficants de samarreta i hamburguesa LeBron James i els que es pensen que es poden sentir bé aprovant lleis que només apuntalen la seva vanitat de quedar bé, normes que d’altres gestionaran ficant els dits d’un brindis al sol a l’endoll de la realitat: la puta i el seu puter, el policia i el de les multes, el proxeneta i el que lloga el pis a unes estudiants, l’advocat, l’empresari de la nit, el jutge, el propietari de la Fórmula 1, algun rei i milions de mamarratxos cada dia de la setmana.