La cua infinita
Quan arribava el bon temps, es repetia el ritual: el cap de setmana l’allargàvem fins dilluns, per llevar-nos molt d’hora i arribar a temps a la feina i a l’escola evitant els embussos eterns de diumenge per tornar de la costa cap a l’àrea metropolitana. Ho fèiem quan encara només teníem l’N-II per anar amunt i avall, i la tradició va continuar amb l’anomenada autopista del Mediterrani, rebatejada després com a AP-7. Han passat vora cinquanta anys i el ritual continua.
Durant aquests cinquanta anys, a banda de pagar una milionada en peatges eternament perllongats, potser es podria fer una llista de tot el que s’ha anat fet en termes de mobilitat a Catalunya, però seria més llarga la llista del que no s’ha fet. No s’ha apostat, per exemple, per un transport de mercaderies per tren. De fet a Espanya el 96% de les mercaderies van per carretera tot i ser un país d’una orografia no excessivament complicada. No
Només cal agafar l’N-II per fer un viatge de color sèpia poc diferent del de fa quaranta anys
s’ha millorat la via sense peatges que hauria de ser alternativa: només cal agafar l’N-II per fer un viatge de color sèpia poc diferent del de fa quaranta anys per una via que acumula una llista llegendària d’incompliments de promeses de millora. Utilitzar l’anomenat eix Transversal pot ser un bon exercici de com no s’ha de fer una carretera de comunicació primordial moderna: a correcuita, escatimant pressupost i llastant el transport amb accidents i embussos constants. No s’ha facilitat transport alternatiu de viatgers: a Girona, per exemple, els ciutadans han vist com la llista de trens cap a Barcelona o França s’ha retallat dràsticament en favor de l’AVE, molt més car i exclusiu. No voldria parlar de les comunicacions amb Tarragona i València o la sagnant i antediluviana línia de Puigcerdà per no acabar plorant abraçada als lectors.
Ras i curt: mentre els ciutadans reclamàvem la fi dels peatges i la Unió Europea es proposa retallar el transport per carretera, els successius governs d’aquí i allà han amagat aquesta carpeta en un calaix, i han llançat la pilota més enllà de les següents eleccions. Com que això no es cap consol quan et passes tres hores parat en una carretera, aconsello una bona selecció de música i a cantar per espantar els mals.