“M’he dedicat a trepitjar els campus: falta finançament”
Gemma Geis Consellera de Recerca i Universitats
L’advocada Gemma Geis (Girona, 1979) és la veu al Govern que reclama visió de país per al sistema de ciència i universitats, que garanteix un retorn econòmic i social important. “Convido la comunitat i la resta de Govern a pensar en gran”, anima. Té feina. Catalunya, que amb la seva arribada va augmentar el pressupost a les universitats, encara és la segona comunitat espanyola amb xifres d’inversió més baixes. “Si no hi hagués perspectiva de creixement per a les universitats jo no seria consellera”, assegura i defensa: “Jo no he vingut a gestionar el dia a dia, sinó a transformar el que pugui amb visió de país”.
Els estudiants que es presenten a les PAU estan molt nerviosos. El seu batxillerat ha estat de pandèmia. Què els diu? Màxima tranquil·litat. Que llegeixin bé les preguntes i es donin uns minuts per pensar abans de respondre. Els anirà bé.
I els professors? Començaran un batxillerat nou sense saber com seran les PAU.
Som conscients d’on són i de l’esforç que han fet aquests tres anys. Consensuarem tot el que sigui possible. No és tan diferent del que molts ja treballen a les aules. En tot cas, abans de l’estiu preveiem donar alguna indicació.
Falta innovació docent a la universitat?
És un dels aspectes que volem millorar. Volem valorar econòmicament els professors que innoven a l’aula, investiguen sobre docència i l’apliquen. Ho explicarem aviat.
Com valora aquest primer any?
M’he dedicat a trepitjar universitats i centres d’investigació. Comparteixo el diagnòstic: falta finançament, personal, infraestructures. Les primeres carpetes seran reforçar les polítiques de relleu generacional, transferència del coneixement i infraestructures. I cal pensar en una conselleria a 20 anys.
Per als rectors de la UB i la UAB aparèixer entre les 200 millors universitats del món és gairebé un miracle.
L’increment pressupostari d’aquest any (72 milions) era indispensable, però anem a més, l’hi asseguro.
El 2030, 10 milions de joves buscaran universitat al món. Aquí, no hi ha un sistema d’acollida, han de repetir selectivitat i és difícil aconseguir visat. També sembla que és un miracle que vinguin.
Fa dues setmanes que s’ha incorporat un equip de tècnics del màxim nivell per treballar aquest tema. Ja estem en contacte amb els rectorats.
I com tornem als nostres estudiants internacionals si no tenen un bon nivell d’anglès?
Els últims tres anys això ha millorat, però sí. És un problema d’equitat. Acabem de triplicar el pressupost per promocionar-ho. Cal encaminar-se cap al B2.
L’experiència indica que els estudiants de fora de Catalunya no tenen problemes amb el català, però no ho saben abans de la matrícula. El pla és que el 2025
Més pressupost “Jo no he vingut a gestionar el dia a dia, sinó a transformar amb visió de país”
Independència “Al Govern li falta visió estratègica i donar sentit al vot del 14 de febrer”
Llei de la Ciència “Compto que estigui aprovada a mitjans de juliol, hi ha unes 500 esmenes”
Icrea transferència “Estem treballant en un pla integral del Govern per reforçar la innovació”
s’imparteixi un 80% en català. Això els desanimarà?
Un 80% en graus, no en màsters. No és incompatible garantir que els alumnes catalans estudiïn en català amb la internacionalització. Podem crear itineraris en altres idiomes, de grau i de màster. És complex, requereix feina, però és possible. Per això el pla té 60 pàgines.
La LOSU ha millorat amb el ministre Subirats?
Sí. Però és que veníem de molt a baix! La LOSU continua sent poc ambiciosa i uniformadora. No regula tant com en la proposta de Castells, però desregula tant que desdibuixa. Hauria de poder diferenciar models d’universitats (investigació, ciències aplicades o arts). A més, es basa en un model funcionarial, espanyol, i aquí tenim personal laboral. I després hi ha aspectes preocupants: el Consell d’Universitats és un òrgan consultiu i assumeix unes competències de verificació que no li toquen i que ens resten decisió. I, finalment, quan la llei obliga el finançament oblida que qui finança és la Generalitat.
Sobre el policia infiltrat en el sindicat independentista amb nom fals, el Govern ho sabia? No, és molt greu. Estem recopilant informació sobre com va accedir a la selectivitat. Exercirem les accions necessàries, juntament amb la UB. Han demanat explicacions al Ministeri d’Interior?
No, primer volem tenir tota la informació.
Té fama de ser persona de rigor i consens, se sent còmoda al Govern amb partits que expressen les seves diferències en públic, com Rufián aquesta setmana?
Els dos partits som de bastir ponts. Ens falta una estratègia conjunta. Al Govern li falta visió estratègica i donar sentit al vot del 14 de febrer. D’altra banda, jo soc independentista, però com a consellera sé que moltes de les persones del sistema no ho són, cosa que no impedeix crear complicitats.
Quan preveu tenir aprovada la Llei de la Ciència?
M’agradaria que s’aprovés a mitjans de juliol. Hem rebut 500 esmenes, que estem tramitant de manera urgent.
Què guanyarà el sistema d’investigació amb aquesta llei?
Dibuixa un marc jurídic, preveu obligacions de finançament, fa un reconeixement del mecenatge científic i de tot el sistema de coneixement de Catalunya... Guanyarà molt.
Millorarà la convivència entre centres d’investigació i universitats?
Hi ha voluntat per totes les parts perquè sigui així.
Es reforçarà la institució Icrea com a biga mestra del sistema d’investigació, segons la metàfora d’Andreu Mas-Colell?
Hem multiplicat per dos les places d’Icrea. Cada plaça ens retorna quatre vegades la inversió i arrossega set llocs de treball. Ens agradaria crear un programa Icrea Transferència, tant als centres d’investigació com a les universitats. És una inversió segura pel retorn i perquè ens prepara per al futur.
Icrea Transferència?
És un pla del Govern per reforçar la innovació. El perfil de l’investigador i el professor que fa transferència no està prou reconegut. Per què no promocionem més la transferència i no només la investigació? Tenim professors amb perfils diferents i tots sumen.
Una vegada aprovada la llei, que prioritzarà en investigació? Hem creat el Grup Horitzó (comitè d’experts, format per 18 especialistes de diferents disciplines) per al desenvolupament del sistema de coneixement. Els hem demanat màxima ambició, que pensin en gran.
En quines àrees d’investigació pot ser Catalunya competitiva en el context internacional?
El Govern ha definit set àrees: el xip europeu, quàntica, intel·ligència artificial, ciberseguretat, agricultura, salut i arquitectura i urbanisme.
D’on sortiran els fons per finançar aquestes àrees? Dels fons Next Generation del Govern espanyol o de la Generalitat?
Per això defenso un estat propi! Tenim dèficit fiscal i insuficiència d’execució dels pressupostos. En beques, estem rebent 120 milions, quan n’hauríem de rebre 170. En investigació, el mateix. El que rebem no es correspon amb el potencial científic de Catalunya. No confio que això canviï.
El fet que la ministra Diana Morant sigui del PSOE i vostè de Junts és un obstacle perquè Catalunya rebi més fons Next Generation?
No. Com a consellera de Recerca i Universitats, sempre defensaré la investigació. Amb la ministra he coincidit en un acte i vam compartir la preocupació per la precarització laboral.c