Els suspensos a la selectivitat cauen i els excel·lents gairebé es tripliquen
Més opcionalitat als exàmens permet obtenir més nota estudiant menys
Més de 200.000 joves s’enfronten aquestes dates a les proves d’Avaluació del Batxillerat per a l’Accés a la Universitat (EBAU) —antigament conegudes com la selectivitat—. Tres dies intensos d’exàmens en què els alumnes posen a prova els coneixements adquirits durant l’etapa final de la secundària i la nota dels quals els servirà per acabar de determinar l’entrada o no al centre i grau universitari desitjats.
Cada any, tot i això, el que era un procés temut per molts ha anat rebaixant el nivell d’exigència: el 2021 els suspesos van caure gairebé un 25% respecte al 2015 i gairebé es van triplicar els excel·lents, mentre que hi va haver més de 31.000 aprovats més que feia 6 anys. Segons les xifres del Ministeri d’Educació, els resultats mostren una relaxació dels estàndards: mentre que el 2015, un 11,5% dels alumnes suspenien les proves d’accés a la universitat —el 2017 va arribar a ser més d’un 13%—, la xifra va passar a un 7,8% l’última edició.
No només suspèn menys gent, sinó que els que aproven cada vegada ho fan amb millors notes. En sis anys, el percentatge d’estudiants que aconsegueixen arribar a una nota entre un 9 i un 10 s’ha multiplicat per 2,5: d’un 3% del total de matriculats en fase general i específica el 2015 a un 7,4% el 2021.
Aquesta tendència, que ja s’entreveia abans de la pandèmia, es va accentuar amb l’arribada de la covid i l’adaptació que va tenir la prova per emmarcar-la en un context centrat en un curs amb l’alumnat confinat durant un trimestre. El 2020, el Govern espanyol va instaurar, de manera excepcional, una EBAU en què les proves deixaven de tenir una doble opció per tenir-ne només una, però amb més preguntes per triar, amb preguntes de tipus test incloses. Amb això, els estudiants van poder seleccionar quines preguntes respondre i rebutjar-ne d’altres, cosa que els permetia augmentar les possibilitats de respondre correctament. Aquesta excepcionalitat, tot i això, es va mantenir el 2021 i el 2022. A més, es prolongarà com a mínim un any més, el 2023, tal com va confirmar el ministeri al desembre.
Aquests canvis s’han reflectit de manera clara en els resultats de les proves. Mentre els alumnes, de mitjana, aconseguien entre un sis i un set —amb una lenta tendència al desplaçament d’aquesta mitjana cap a notes més elevades—, des del 2020 les notes han millorat de manera significativa: a l’última edició, un de cada quatre examinats va obtenir entre un 7 i un 8, mentre que un de cada cinc, entre un 8 i un 9.
El nivell dels exàmens –que professors i acadèmies apunten que no ha baixat tant o es que manté– no és l’única explicació. El nou model d’EBAU permet moltes més opcions a l’estudiant: “Amb menys preparació treus més bona nota”, lamenta Pol Castellnou, gerent de l’acadèmia Formació Miró. “Amb aquest model, els alumnes poden renunciar als temes que porten pitjor i automàticament poden triar quatre de les sis preguntes que sí que se saben”.
El que sí que certifica Castellnou és “una baixada de nivell total” al batxillerat. I empitjorarà l’any que ve. A l’ESO ja s’han eliminat els exàmens de recuperació i per al curs vinent aquesta mesura arribarà a primer de batxillerat com a conseqüència de l’anomenada educació competencial. D’aquesta manera, critica, “creem un problema de nivell que cada vegada és més baix i que s’agreujarà”.
Així mateix, aquest curs afegeix una altra novetat: a la prova que enfronten els alumnes espanyols hi han pogut arribar amb una matèria suspesa del batxillerat –tot i que la llei especifica que han de tenir, com a requisit, una nota mitjana de 5, haver assistit a classe amb assiduïtat i haver-se presentat als exàmens–. Això, però, encara no es percep ni es percebrà a les notes de selectivitat. “Es començarà a aplicar el curs que ve i arribarà a la selectivitat el 2024 amb el nou model. Allà sí que baixarà amb força el nivell de les proves, perquè si no suspendrà tothom”, lamenta el gerent de l’acadèmia. La generalització d’aquesta millora de les notes no servirà de res, “perquè més bones notes comporten notes de tall més elevades a les universitats”.
A l’última edició, un de cada quatre alumnes va obtenir entre 7 i 8; un de cada cinc, entre 8 i 9
“Ara els alumnes renuncien als temes que porten pitjor; amb menys estudi, més bona nota”