Mandats de sis anys i eleccions a la tardor
L’expresident del Consell Comarcal d’Osona proposa un decàleg de mesures per als ens locals
Que en municipis de menys de 10.000 habitants la llista més votada obtingui la meitat més un dels regidors o un 60% d’escons i que a les ciutats de més de 100.000 hi hagi una segona volta electoral ajudarien a “posar fi al transfuguisme a escala municipal” i a “donar més estabilitat als equips de govern”. Així ho creu qui va ser l’alcalde de Prats de Lluçanès entre el 1979 i el 2003 i el president del Consell Comarcal d’Osona entre el 1995 i el 2001, Ramon Vall Ciuró, que ha editat un opuscle amb deu mesures, que segons ell, ajudarien a avançar a l’administració local, basada en una legislació de fa més de 40 anys. Unes propostes que no són noves i que ell mateix va escriure durant la celebració del II Congrés de Municipis de Catalunya, celebrat el 2001. “Tot i això, no s’ha mogut absolutament res des de llavors”, explica.
L’elecció directa dels càrrecs de les diputacions i consells comarcals, la possibilitat de crear llistes obertes en petits municipis o un canvi al calendari electoral municipal perquè les eleccions se celebrin durant la primera quinzena del novembre i no al maig amb la finalitat d’“aprofitar millor l’exercici anual” són altres de les propostes que llança per “millorar” l’actual sistema electoral dels ens locals. També advoca per ampliar els mandats municipals i passarlos de quatre a sis anys. “L’últim ja entra en precampanya i no hi ha prou temps per executar les propostes; ara tot va molt lent”, afirma. Allargar a sis anys els mandats electorals també creu que contribuiria a l’estalvi de l’erari.
Per fomentar la participació ciutadana en la vida local, Vall Ciuró considera que cal modificar la legislació sobre consultes populars, de manera que sigui la Generalitat i no l’Estat qui autoritzi la celebració d’aquests referèndums. “Si el tràmit no és àgil, moltes vegades la iniciativa perd completament el seu interès”, reflexiona, i també és urgent fer una legislació específica per als municipis de menys de 5.000 habitants. Dels 947 municipis catalans, un 83% no arriben a aquesta xifra. “La legislació que afecta a aquesta franja d’ens locals hauria de regir-se pels principis de simplificació, eficàcia i agilitat administrativa”, subratlla. També reclama per als municipis petits una nova llei d’urbanisme, perquè “el que va bé per a Barcelona no és bo per als pobles”.
Una altra “urgència” que té l’àmbit municipalista és, segons l’exalcalde, tenir una legislació nova sobre les hisendes locals, en què els recursos econòmics dels ens locals han de ser competència exclusiva del Govern de la Generalitat.
Un dels aspectes que més exaspera els ciutadans és la lentitud o l’excessiva burocràcia administrativa. En aquest camp, Vall Ciuró proposa que qualsevol sol·licitud feta a l’administració tingui una data final de lliurament al ciutadà, també que s’obligui a l’administració local, com passa amb la majoria d’empreses, a posseir un certificat de qualitat homologat i a informar el ciutadà a través de les noves tecnologies, i per escrit si es tracta de persones d’edat avançada. En l’àmbit de les propostes de modernització de l’administració, també proposa la introducció de la figura del gerent municipal en municipis grans i la creació d’un Institut d’Estudis d’Administració Pública, en què els polítics aprenguin formació dual que combini les lleis amb la gestió.
Una segona volta electoral a les grans ciutats i un institut per a polítics, entre les seves propostes