El Pirulí fa 40 anys
L’emblemàtica torre de telecomunicacions de RTVE, coneguda popularment com el Pirulí, ha complert quaranta anys aquesta setmana. Va ser el 7 de juny del 1982, pocs dies abans de la inauguració del Mundial de futbol d’Espanya, quan es va inaugurar aquest edifici amb la seva enorme formigonada vertical ubicat dins de la seu de Torrespaña.
Per celebrar les quatre dècades de la torre convertida en el gran símbol de RTVE i un dels elements més representatius de l’skyline de Madrid, la corporació pública ha organitzat l’exposició fotogràfica ‘El Pirulí, 40 anys d’il·usions’ a la Societat General d’Autors, en la qual es fa un recorregut visual per la seva història. En aquesta mostra es recorda com es va construir en tot just un any per poder garantir la distribució del senyal del Mundial del Naranjito i oferir també el senyal audiovisual a la ciutat de Madrid.
L’obra de l’arquitecte Emilio Fernández i Martínez de Velasco, que fa 232 metres amb l’antena, va ser torre emissora exclusiva de RTVE fins al 1989, any en què va passar a mans de Retevisión, una empresa creada per a l’explotació de l’espai radioelèctric televisiu, i ja el 2003 a Abertis (actual Cellnex Telecom). Actualment, és un centre d’Abertis Telecom, l’empresa que explota la distribució del senyal de la TDT i serveix la connexió a sis milions d’usuaris.
La torre consta de vuit plantes, quatre de tancades i quatre d’obertes, per on es distribueixen equipament tècnic, serveis auxiliars i unes 250 antenes fixes i mòbils. El cor de Torrespaña es troba a la tercera planta i per arribar-hi cal pujar 1.200 esglaons o agafar l’ascensor, no aconsellable per als claustrofòbics perquè triga una mica més de dos minuts a fer el trajecte.
A dins no hi ha platós de televisió ni es produeix cap programa, sinó que són als dos edificis que formen el complex de Torrespaña de RTVE, als peus de la torre, on hi ha els serveis informatius de TVE des del 1983.
L’accés a la torre està restringit al personal de Cellnex i al d’algunes subcontractes externes que s’ocupen de tasques de manteniment molt específiques. En total hi treballen 15 persones, que gestionen els senyals que arriben i es distribueixen a altres punts de la xarxa, i des de l’any 1982 la mena de senyals –ja no només de televisió– i el seu volum han canviat enormement.