Viatges de revenja

el Financial Times, bíblia del periodisme econòmic britànic, publica cada diumenge el seu magazine How to spend it

(HTSI). És a dir, Com gastar-ho. es fa difícil imaginar una capçalera més explícita i desacomplexada, dirigida a lectors d’alt poder adquisitiu, que literalment es presenta com una guia per a la despesa rumbosa tirant a malgastadora. una cosa xocant per als educats en la cultura de l’estalvi. I més per a les classes subalternes. Però real com la pobresa.

en el seu penúltim número de maig, poc abans de les vacances d’estiu, l’HTSI obria amb una carta en què la directora emprava un concepte suggeridor:

revenge travel, és a dir, viatges de revenja. “es diu –llegim en aquesta carta– que el 2022 serà l’any dels viatges de revenja, ja que les persones famolenques [sic] de desplaçaments aprofitaran per moure’s per un món amb menys restriccions”. en altres paraules, ja en retirada la nosa de la pandèmia, decauen les limitacions que ha portat i arriba l’hora de gastar sense fre ni aturador. És bonic, oi?

Rere la carta de l’editora l’HTSI publicava reportatges sobre destinacions turístiques de somni, viles tropicals exclusives i altres capricis, que s’alternaven amb un pom d’anuncis que farien salivar qualsevol editor. Imperaven els de joieria (7 pàgines) i els de rellotges de luxe (6). Després ja venien els de companyies de jets privats (5), algunes de les quals es vantava de publicar les emissions de gasos dels seus vols, per reivindicar-se com a “aviació sostenible” i “donar tranquil·litat d’esperit” als clients. Tot un detall.

Però tornem al concepte viatges de revenja, que creua dues activitats tan diferents com anar-se’n de vacances i infligir un dany a algú en resposta a un altre de rebut prèviament. D’una banda, una idea d’esbarjo i gaudi. De l’altra, un acte tan reprovable com és agafar-se la justícia per la pròpia mà, ajustar comptes, etcètera. Totes dues fusionades banalment en consideració als que han vist com descarrilava el seu alt tren de vida per la pandèmia. L’HTSI no parla de compensacions o rescabalaments: parla de revenja.

Realment ha causat tant de patiment veure’s privat del luxe durant un temps? Aquesta privació justifica el recurs a la revenja? el filòsof anglès Francis Bacon va definir la revenja com una forma de justícia salvatge. en cas que sigui així, aquests viatges de revenja serien una forma de justícia autoadministrada pels que s’han hagut d’assabentar del que era la fam (de viatges) aquests dos anys. I és salvatge perquè anteposa les urgències recreatives personals a d’altres de més penoses.

Mentrestant, veus autoritzades diuen que la guerra a ucraïna va per llarg, que s’acosten fams de les de tota la vida i que molta gent s’ho passarà malament de debò. Confiem que no decideixin, també, venjar-se.

Hi ha fam (de viatges) després de les restriccions causades per la pandèmia