El difícil art de la versió

La progressiva tornada de Neneh Cherry a primera línia de combat musical ja té un nou capítol amb un àlbum el títol del qual és transparent. En síntesi, The versions és un compendi de temes propis dels seus tres primers –i més exitosos– àlbums (Raw Like Sushi, Homegrown i Man), en què exerceix, a més de compositora, de cointèrpret i comissària responsable. És a dir, amb la col·laboració d’una desena de col·legues amb llum pròpia, totes dones i còmplices, Cherry transporta unes, com a mínim, notables composicions que van ser escrites i publicades des dels noranta al present: un variat elenc d’artistes, des de la violoncel·lista Kelsey Lu a la productora i dj Honey Dijon.

Composicions que tenien en el seu moment una estilística pròpia, amb aquell toc jazzy-pop-hip-rap que la va fer inconfusible, popular i transversal, i que ara s’adapten en teoria als gustos i orelles del 2022. Una tasca en principi gens fàcil atesa la forta personalitat del seu art en aquelles cançons, en què combinava el rap, la cançó o experiments com el que va fer amb Youssou N’Dour. En aquest sentit, partir de la seva obra més coneguda –en comptes, per exemple, del seu complex Blank project de 2014– acaba desembocant, en alguns moments, en un simple homenatge. Amb tot, són notables les versions d’Anohni, de Robyn & Mapei, de Sia, de la que fa la seva filla Tyson de Sassy ,oespecialment la fantàstica que fa Sudan Archives de Heart.