Interpretació
ltraducció de la bellesa i profunditat d’aquestes obres. No crec que la nostra època, en l’esdevenir històric, mostri en el futur distinció per l’aportació en l’àmbit de la composició, però sí indubtablement per haver construït escoles d’interpretació. El programa que ens va oferir el mestre Gardiner és una mostra intel·ligent i sensible d’un camí de més o menys un segle (ca. 1635- ca. 1735) que la música germànica luterana va arribar a la seva culminació després del seu contacte tan fructífer amb la tradició catòlica italiana centrada en la Venècia de Giovanni Gabrieli i de Claudio Monteverdi. Les obres que vam escoltar de Heinrich Schütz, en el 350è aniversari de la seva mort, igual com la subtil presència de J. Hermann Schein amb Da Jakob vollendet hatte, un dels 25 madrigals de la sèrie Fontana d’Israel dels últims anys de la seva vida, tracen un itinerari directe fins a J. S. Bach, de qui vam escoltar Actus Tragicus BWV 106 i la breu cantata BWV 118, que enllaçava amb Schütz pels seus caires cerimonials.
Però al marge de consideracions estètiques i historiogràfiques –ben exposades per cert per Xavier Chavarría– la densitat de bellesa que va transmetre aquest programa –també en obres com la monumental Musikalische Exequiem de Schütz– va ser un contínuum que va deixar veure d’una banda l’excel·lent feina i profunditat de coneixement estilístic per part de Gardiner, alhora que una escola d’interpretació arrelada, ja que disposa de tants matisos en les veus del cor Monteverdi, necessaris per a la varietat dels diferents passatges de les obres programades, color, qualitat, nitidesa, precisió, timbre, que la mestria és saber utilitzar-los en funció d’aclarir el discurs i del respecte a l’original. Bach solia queixar-se de les possibilitats que posaven a la seva disposició a Leipzig i no dubtava a lloar l’orquestra de Dresden, un enclavament on Schütz havia tingut molt a veure en el passat recent. I ara, disposar d’un grup de trombons (sacabutxos) com el que vam poder escoltar, és una cosa que distingeix el nostre temps, però a més en ell, la tasca d’anys dels qui investiguen en tècniques musicals en aquests terrenys. Molt importants són les veus, que canten amb una naturalitat, en el conjunt coral, que parla també dels fruits d’aquella tradició luterana del cant a casa, tan difícil de sentir al nostre país.c