A Girona, “on et sents com a casa”

Girona i els seus clubs de bàsquet han estat el final d’etapa triat per Laia Palau i Marc Gasol per coronar les seves carreres. Però què té Girona? Què els ha donat la ciutat per fer-hi niu? “Coses diferents a cadascun”, diu Palau, que després de ser una rodamon del bàsquet durant 16 anys per França, València, Polònia, la República Txeca, Austràlia i França altre cop, va anar a parar el 2018 a l’Uni Girona. Amb les gironines va aixecar una Lliga, una Copa i una Supecopa, i es va retirar fa unes setmanes després de quatre temporades. “Vaig decidir acabar la meva carrera aquí. M’agrada molt la ciutat i en bàsquet femení hi ha molt de camí per recórrer. El Bàsquet Girona és una plataforma meravellosa per posar-hi energia, és un tipus de club mitjà, que està creixent, que té aquestes ganes”, explica Palau, barcelonina de les Corts que se sent gironina. Com Gasol, que té un vincle amb la ciutat que es remunta a la seva àvia paterna. “El meu pare va passar molt de temps aquí, tota la seva família era de Girona, i jo vaig tenir la gran sort de, en un moment vital en què vaig sortir del Barça i no tenia clar cap a on anava, trobar-me una ciutat on et sents com a casa, que et fa costat, t’ajuda, et fa sentir molt a gust. I en l’esport, en què de vegades et pots sentir estrany, que no formes part d’alguna cosa, arribar a Girona em va anar molt bé. Va desaparèixer aquell club (Akasvayu Girona) i al cap de cinc anys a l’NBA vaig tenir els meus recursos per refundar el club des de zero, des de la base. Vam començar amb 55 nens i ara seran més de 400 personetes, i això és molta responsabilitat. Cal continuar transmetent aquesta il·lusió i aquesta energia perquè això continuï creixent”, explica Gasol, president-jugador del Bàsquet Girona, amb què aspira a pujar a l’ACB. Tots dos tenen els seus racons preferits a la ciutat: el parc de la Devesa per a en Marc, i Galligants per a la Laia.