María Pagés posa en marxa un ‘think tank’ per rescatar la dansa

A falta d’unes polítiques culturals que recolzin la dansa a espanya i la treguin de la seva endèmica precarietat, la Fundació María Pagés s’ha llançat a organitzar la I Trobada nacional de Centres Coreogràfics on divendres van participar, a l’espai que té la bailaora a Fuenlabrada, a les afores de Madrid, representants de vuit equipaments públics i privats que impulsen la creació dansística a les diferents comunitats autònomes.

el Graner de Barcelona, La Faktoria de Pamplona, el Dantzagunea de Gipuzkoa, el Canal de Madrid, La nave del Duende de Cáceres, el Centro Coreográfico Galego i el de La Gomera es van afegir al de Pagés per conèixer-se, contrastar experiències i analitzar l’estat actual del sector i els seus reptes.

La debilitat de les estructures, la percepció de la dansa com un art de minories, la seva exclusió de l’educació, la manca de prospecció de futur en les polítiques i la necessitat de dignificar la professió del ballarí van ser algunes de les constatacions de la trobada, que vol ser de caràcter anual i itinerant.

“una de les evidències rau en l’absència de polítiques clares que defineixin els espais que acullen la creació i la seva programació específica”, va afirmar la bailaora, premi Princesa d’Astúries de les Arts. I també: “La dansa és un instrument perfecte per ajudar la societat a una millor convivència”.

L’Arbi el Harti, director del Centre, va destacar la riquesa extraordinària que té espanya en la diversitat de les danses i el paper dels centres coreogràfics, “que són el veritable pulmó de la dansa”. el dramaturg va proposar d’impulsar una llei de la Cultura que garanteixi la interacció de l’estat, comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments en els projectes culturals, “en lloc d’anar cadascú pel seu compte”.c