Algèria a Andalusia
La resposta de la Unió Europea evita la mort cerebral del PSOE en campanya
Pedro Sánchez ha aconseguit aturar l’escomesa algeriana gràcies al suport rebut des de Brussel·les. El moment és molt complicat i el PSOE hauria pogut entrar en mort cerebral en plena campanya electoral andalusa. Inflació disparada cap amunt, malestar social en quart creixent, eleccions a Andalusia d’aquí una setmana, feblesa objectiva dels partits d’esquerra en totes les enquestes, dissensions a la coalició de Govern, risc d’implosió d’Unides Podem a causa de les baralles internes, i preparatius de l’assemblea general de l’OTAN que tindrà lloc a finals de juny a Madrid i que convertirà Espanya en àgora de la guerra d’Ucraïna.
El règim algerià sembla que ha estudiat bé el moment del xoc frontal: una setmana abans d’unes eleccions regionals al sud d’Espanya, en què Pedro Sánchez i els seus aliats corren el risc de patir una veritable desfeta. Tres setmanes abans de l’assemblea general de l’OTAN a Madrid, en què s’aprovarà el nou concepte estratègic de l’Aliança Atlàntica i es convidarà Finlàndia i Suècia a adherir-se a l’organització militar del bloc occidental.
El gir d’Espanya respecte al Sàhara Occidental es va saber el 18 de març. La resposta algeriana ha estat lenta. El primer gest va consistir a cridar a consultes l’ambaixador a Madrid, Said
Moussi, que encara no ha tornat. Després van venir una sèrie de declaracions que expressaven un gran malestar. La resposta més dura, més orgànica, ha arribat ara, setmanes després de la important visita del ministre rus d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov, a Alger, l’11 de maig. Abans havien passat per Alger el secretari d’Estat nordamericà Antony Blinken (30 de març) i la seva mà dreta,
Wendy Sherman (11 de març). Aquests darrers mesos la capital d’Algèria s’ha convertit en una autèntica passarel·la internacional, en què també ha destacat la visita del primer ministre italià, Mario Draghi (11 d’abril), per oferir una “aliança estratègica” entre els dos països que inclouria una substantiva ampliació del subministrament de gas a Itàlia. Fins i tot Portugal va enviar el seu anterior ministre d’Afers Exteriors, Augusto
Santos Silva, a sondejar (23 de març). El Govern d’Espanya no ha pogut trepitjar Algèria els últims tres mesos atesa la magnitud de la tempesta. No se sabia del cert quina seria la represàlia, però el malestar era majúscul. Des del primer dia des d’Alger argumenten que Espanya no els va informar prèviament del seu canvi de posició sobre el Sàhara. Ho consideren una deslleialtat. Ho han rebut com un insult.
Se saben poques coses del contingut de les converses dels dirigents algerians amb els màxims responsables de la diplomàcia dels Estats Units i Rússia. Però no és difícil suposar-ho.
Els Estats Units han encoratjat Alger a continuar venent gas a Europa, començant per Itàlia i Espanya, els seus principals clients, i probablement han promès animar les inversions occidentals a Algèria per ampliar la capacitat d’extracció de gas (avui gairebé al límit) i fomentar les energies renovables, gran aposta estratègica de gairebé tots els països del Magrib a mitjà i llarg termini. El Marroc també vol liderar l’economía verda al nord de l’Àfrica.
Lavrov hauria explicat als dirigents algerians la previsió russa sobre la guerra d’Ucraïna i els hauria posat en guàrdia davant el suport del bloc occidental al Marroc, simbolitzat pel canvi de posició d’Espanya sobre el Sàhara. Rússia proporciona un 69% de l’armament de l’exèrcit algerià, el segon més potent de l’Àfrica. Els principals comanper
militars i els alts oficials dels serveis secrets algerians parlen rus, ja que han rebut formació soviètica o russa en algun moment de la seva carrera. Exèrcit i serveis secrets articulen el poder a Algèria, amb processos de deliberació que solen ser lents, segons afirmen fonts coneixedores de la política d’aquest país. Els clans locals continuen sent importants a Algèria, malgrat la fortalesa de l’aparell estatal.
Al final va arribar la resposta: suspensió del tractat d’amistat i cooperació amb Espanya, paralització del comerç amb Espanya –valorat en uns 3.000 milions d’euros anuals– i estendre la sospita sobre el futur subministrament de gas, sense amenaces explícites. Tot plegat quan falta una setmana per a unes eleccions regionals al sud d’Espanya. I quan en falten tres a la cimera de l’OTAN a Madrid.
El suport de la Unió Europea al Govern espanyol ha estat immediat. És la segona vegada en un any que Brussel·les surt a defensar Espanya davant la ira d’un país magribí. Primer, el Marroc (abril del 2021); ara, Algèria.
Sánchez va respirar relativament tranquil divendres a la tarda: Algèria no devorarà l’última setmana de campanya electoral a Andalusia, després d’haver tret protagonisme a l’acord de
Brussel·les pel topall al preu del gas per generar electricitat a Espanya i Portugal, mesura clau per contenir la inflació. Possiblement és una de les mesures més determinants del tram final de la legislatura.
L’embat algerià ha provocat molt d’enrenou polític i mediàtic. Algunes instàncies coneixedores de les últimes enquestes a Andalusia ja veien Sánchez en escac i mat. La política internacional no fa guanyar eleccions, però pot provocar doloroses derrotes. Influït per aquesta percepció, abans-d’ahir Alberto Núñez Feijóo va fer una declaració temerària: “Demano al Govern algerià que distingeixi entre el poble d’Espanya i el Godaments
Sánchez reprèn la iniciativa i prepara una llei per blindar la sanitat pública a les autonomies
El PP somia deixar fora de combat Sánchez amb vots fugitius del PSOE a Moreno Bonilla
Més de la meitat dels andalusos que reben la trucada d’un enquestador es neguen a contestar
vern espanyol”. Unes hores després, la Comissió Europea feia un altre mena de distinció i deixava el líder del PP en situació compromesa.
Ahir Sánchez el va acusar de fer el joc a Algèria en lloc de defensar els interessos d’Espanya. A Andalusia hi ha una alta sensibilitat pels grans temes del nord de l’Àfrica, per raons econòmiques i de veïnatge. La mirada està més posada en el Marroc que no pas en Algèria. Hi ha moltes empreses andaluses que operen al Marroc. Els marroquins que tornen a casa per vacances passen per Andalusia. La normalització de relacions amb el Marroc ha estat ben rebuda. El president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, s’ha mogut amb peus de plom en aquesta qüestió.
Núñez Feijóo va respondre ahir demanant el vot dels socialistes que no se senten ben representats pel sanchisme .ElPP genovès vol deixar fora de combat Sánchez diumenge que ve. El PSOE contraatacarà dimarts aprovant al Consell de Ministres un projecte de llei per evitar que les autonomies privatitzin la sanitat pública.
El PP encapçala totes les enquestes i podria aspirar a un resultat sorpresa. Professionals del sector han detectat, tanmateix, que més de la meitat de les persones a qui es truca per telèfon per sondejar la seva opinió es neguen a contestar al qüestionari. Hi ha malestar amb la política. Veterans del sector conviden a la prudència.c