El trencaclosques Rufián
El republicà ha perdut popularitat a Esquerra per l’acumulació de sortides de to
Gabriel Rufián té llicència del seu partit per endurir les formes, però no pas per matar com el 007 Timothy Dalton. No és un vers lliure a ERC. Sí un de sotmès a mètrica, però amb permís per alliberar-se i saltar de línia de tant en tant. El problema és que dimecres, qualificant de “tarat” Carles Puigdemont, en va saltar una de vermella. La seva rima va ser altisonant, un tret al peu que de retruc compromet el seu partit.
Perquè de tot l’afer que envolta el seu darrer exabrupte, el que preocupa, segons reconeixen a Esquerra, és el crèdit que ha perdut ell personalment i el que pot fer perdre a la formació.
Anant a pams i en primer terme: Pere Aragonès va expressar que Rufián “té tot el seu suport i del partit”. La sensació a la formació és que amb les disculpes tot va quedar tancat. Però com assenyalen veus d’Esquerra, caldrà alguna cosa més que recórrer a la dita que el pas del temps cura les ferides, i empolainar molt l’argumentari per justificar que algú que ha estat tan àmpliament criticat ara pels seus, després es presenti sota la sigla d’ERC, ja sigui en unes municipals per Santa Coloma de Gramenet o bé en unes per al Congrés.
Rufián va dir que ignorava si patiria represàlies per les seves declaracions. A favor hi té dos mentors que el protegeixen i li mantenen la reputació: Joan Tardà i el mateix president d’ERC, Oriol Junqueras. No és poc. Tots dos han agraït les seves disculpes. L’últim, Junqueras, a TV Mataró.
Segon. El seu historial d’“incendis”, com ho qualifiquen al partit, i d’invectives contra Puigdemont també el fa guanyar descrèdit en el pla personal, de tal manera que desactiva qualsevol intent que faci per matisar, corregir o puntualitzar l’últim exabrupte. A saber: en altres ocasions va qualificar l’entorn de l’expresident de “senyorets” que “es creuen James Bond” per les connexions amb russos; va demanar a Jaume Asens (comuns) que deixés “d’anar tant a Waterloo”. N’hi ha de més llunyans que encara recorden Junts: just després de l’acte a Perpinyà del 29 de febrer del 2020, Rufián va opinar que “està molt bé que t’aplaudeixin a Perpinyà, però el repte és que t’aplaudeixin a Cornellà, Santa Coloma o Sabadell”.
Tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca i pot fer que la seva funció a ERC quedi tocada. La formació oficialment ara mateix no posa en dubte que Rufián hagi de liderar la candidatura en unes pròximes eleccions generals. Que es dibuixin per a finals del 2023 allunya qualsevol plantejament immediat sobre això. Fan pinya i li valoren que demanés disculpes. Però això no evita que internament hi hagi qui qüestioni “el projecte Rufián” i que hagi de ser cap de llista per sisena vegada.
“Ha fotut la gamba, només faltava això”, diuen al partit en un moment en què el discurs i l’estratègia de la negociació amb l’Estat d’ERC està a la picota. El van desautoritzar ni més ni menys que la número dos de la formació, Marta Rovira, i també el president de la Generalitat. Josep Maria Jové, líder a la Cambra catalana, va mostrar tot el suport a Junts. Tot el grup d’ERC va aplaudir-lo. A més, que Rufián desqualifiqués d’aquella manera l’expresident va fer aflorar l’antipatia que desperta la seva figura en sectors interns.
La cirereta: amb les seves paraules va deixar en mal lloc Rovira, que tres dies abans havia reclamat a JxCat “no equivocar-se d’enemic”. El degoteig de retrets interns i punyents a Rufián era tal que el partit no va esmerçar-se tant per aturar els salts a l’arena com en altres ocasions.
En l’independentisme creuen que Rufián ha passat del perfil de protesta que va assumir quan es va incorporar a ERC com a polític imprevist, a ser objecte de protesta, de la popularitat a la impopularitat, tant dintre de la seva formació com fora. De valorar el seu perfil independentista com a castellanoparlant, de pares andalusos criat a Santa Coloma i Badalona, d’exvotant d’IU, a posar-se en dubte fins i tot el seu compromís amb la independència.
El xàfec de crítiques per haver titllat de “tarat” Puigdemont va ser notable. Dues toquen els nassos especialment a ERC: Jordi Puigneró, a les files de JxCat i vicepresident del Govern, va assegurar que el republicà “no és digne de Catalunya”; Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, va dubtar que sigui independentista, aferrant-se a paraules de Rufián, que sempre ha dit que el seu independentisme és transitori, una eina i “una oportunitat per expandir drets” i la justícia social. Perquè “la gent no menja banderes”.c
El diputat ha passat del perfil de protesta que va assumir quan va arribar al partit a ser objecte de crítiques