Andalús, que no t’enganyin...

La llarga preeminència del PSOE a Andalusia va portar a pensar que aquella era terra d’esquerres. Són inevitables les lectures sobre el nou cicle polític que pot arrencar a Andalusia, però el cas és que resulta molt difícil que Juan Espadas o qualsevol altre socialista recuperi tan de pressa la Junta, perquè el PSOE no només va perdre per la seva gestió, la corrupció o el corc del caciquisme, sinó també perquè ja no és vist com l’únic defensor d’Andalusia, la seva identitat i la seva autonomia. Igual que el pujolisme va ser durant molt de temps el paladí de la catalanitat, el PSOE també va encarnar l’andalusisme des que Adolfo Suárez va demanar l’abstenció el 1980 sota el lema “Andalús, que no t’enganyin: aquest no és el teu referèndum”. Suárez era contrari que Andalusia accedís a la plena autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució, com Catalunya, el País Basc i Galícia. No va calcular el sentiment andalusista.

Segons un sondeig recent de la Junta, nou de cada deu andalusos se senten orgullosos de ser-ho i s’identifiquen plenament amb la seva bandera i el seu accent. Un 60% consideren que el seu nivell d’autonomia és suficient, i un 31% en voldrien més. Tot plegat sense anar en contra del seu sentiment d’espanyolitat. Juanma Moreno Bonilla, en un tuit amb motiu del dia d’Andalusia, proclamava: “Els andalusos no volem ser més que ningú, però tampoc menys”. Cuidar l’autoestima sempre ha estat un valor polític segur. El PP ja és tant autonomista o més que el PSOE. Cal afegir que el nou president ha anat especialment amb cura que els andalusos no percebessin un sotrac ideològic respecte a l’etapa de Susana Díaz. I en aquesta continuïtat, paradoxalment, recau el seu èxit.

Per això és interessant saber fins on arriba Vox. La ultradreta espanyolista, contrària al model autonòmic, va aconseguir posar un peu per primera vegada en una institució a Andalusia, i a aquesta fita no en van ser alienes les imatges dels aldarulls a Catalunya posteriors a la sentència que va condemnar els líders independentistes. Ja sense aquest dopatge, Vox espera consolidar el creixement i, per això, ha fet una forta aposta a Andalusia amb la seva Macarena Olona. Si Moreno Bonilla acaba governant amb Vox, podria posar en risc la seva fórmula magistral.