Alcatraz manté el seu misteri
Els tres fugitius de la Roca continuen en recerca vius o morts 60 anys després
Durant molts anys Alcatraz va ser considerat el presidi inexpugnable. Aquell illot a la badia de San Francisco, “la Roca” com l’anomenen encara, envoltat pel Pacífic, taurons inclosos, feia impossible qualsevol fugida.
La costa quedava a dos quilòmetres. L’oceà era l’altra muralla del que va ser “el més infame dels presidis”. Per aquesta raó van enviar allà els homes més perillosos que hi havia aleshores als Estats Units. A Al Capone no el van traslladar allà només perquè toqués el banjo a la banda de la presó.
El penal, avui integrat a la xarxa de parcs nacionals, va tancar el 1963. L’honor de ser l’últim a deixar la Roca va ser Frank Weatherman, que complia una condemna de deu anys per robatori a mà armada. Era el convicte AZ 1576. “Alcatraz no va ser mai un bon lloc per a ningú”, va sentenciar Weatherman quan va ser-ne evacuat.
Després de gairebé sis dècades, aquesta presó manté el seu misteri. La fugida impossible que va resultar ser possible va influir en el fet que quedés descatalogada com a tal, a més de qüestions logístiques i dels maltractaments als reclusos. No era inexpugnable.
Aquest diumenge es van complir 60 anys d’una de les històries que continuen causant fascinació. Tres homes joves i en bona condició física van dur a terme el pla inimaginable: van escapar de la Roca.
“Tres convictes d’Alcatraz van fugir ahir després d’excavar amb culleres el gruixut mur de les cel·les” va assenyalar en portada el
San Francisco Chronicle el 13 de juny del 1962. El gran titular ridiculitzava el bastió indestructible. “Fora d’Alcatraz... amb cullera”.
Al text s’hi va precisar una cosa que avui continua sent vigent: “Es desconeix el seu destí”.
Els fugitius Frank Morris i els germans Charles i John Anglin encara figuren a la llista de buscats. Vius o morts.
Els tres evadits, que complien condemna per robatori i que van ser traslladats a Alcatraz per un intent de fuga en un altre penal, no han estat mai trobats i continuen a la pàgina web dels Marshals (cos d’agutzils dels Estats Units) dedicada als fugitius. Tots tres, que ara tindrien uns noranta anys, apareixen en fotos en què es reflecteix el que podria ser el seu aspecte actual gràcies a la feina del laboratori de l’FBI.
En una visita a aquest recinte el 2013, el cinquantè aniversari del seu tancament –llavors era el segon parc nacional urbà més visitat, només superat per Lady Liberty (estàtua de la Llibertat)– el ranger Craig Glassner va explicar l’enginy dels reclusos que van elaborar el pla.
Van utilitzar un trepant improvisat a partir d’un motor de ventilador per treure el respirador de cada estança i van fer petits forats durant mesos. Dalt del bloc de cel·les van construir-hi un taller secret on amb impermeables es van fer un rai i armilles salvavides. I, en la seva genialitat més important, van crear maniquins amb caps de guix, als rostres dels quals van pintar-hi detalls de les cares i van adherir-hi cabells que van agafar de la barberia. Aquesta argúcia els va permetre enganyar els vigilants durant el recompte nocturn, cosa que els va donar un marge de deu hores per executar el projecte.
Els maniquins continuaven exposats als seus respectius llits mig segle després.
Van passar els dies i la seva llegenda es va engrandir i els va convertir en herois. “Si Morris i els Anglin van aconseguir fugir i van ridiculitzar tot l’art, la ciència i l’abracadabra penològic que es va utilitzar per fer que Alcatraz
La pàgina dels Marshals exhibeix les fotos dels tres pròfugs però amb l’aspecte que podrien tenir ara
fos a prova de fugues, oferim un aplaudiment en silenci per haver destruït el mite de la seva inviolabilitat”, va escriure el Chronicle a la seva editorial.
Dels fugits es van trobar a l’oceà algunes de les seves pertinences, però mai més no se’n va saber res, cosa que va encoratjar les teories que deien que van poder sobreviure. Glassner es va mostrar escèptic. El principal argument tenia poc o res de científic si es vol, tot i que era molt humà: tant temps després i no han deixat una nota o han aparegut fent una ostentació del tipus “jo em vaig escapar d’Alcatraz”.
Segons el ranger, l’autor del pla va ser el quart home, Allen West. No va poder sortir perquè va quedar encallat al forat per fugir pel conducte de ventilació.