Qui va votar el 2018?
El sufragi per edat i classe social explica en bona part la caiguda de l’esquerra i l’alça de la dreta a Andalusia
Com va poder passar? Aquesta és la pregunta que els analistes de l’esquerra es van fer la nit del 2 de desembre del 2018, després de la desfeta electoral que va donar per primera vegada en 40 anys el poder a la dreta a Andalusia. I la resposta, tot i que és complexa, té algunes claus bastant evidents, més enllà de la fatiga que provoquen quatre dècades al poder del mateix partit. Una fatiga, això sí, que va tenir un catalitzador destacat: el rebuig que com a candidata socialista havia aconseguit atresorar Susana Díaz durant els seus cinc anys de gestió. La presidenta sortint recollia, al final del seu mandat, una nota de 3,64, per sota del candidat del PP, Juan Manuel Moreno Bonilla (3,71) i del de Ciutadans, Juan Marín (4,12), segons les enquestes del CIS.
Ara bé, la radiografia dels votants d’aquestes eleccions explica bastant bé la derrota de l’esquerra i, més en concret, del PSOE com a històric “partit nacional d’Andalusia”. Per començar, i sempre segons el CIS, l’abstenció va ser infinitament més elevada entre els sectors que més vots proporcionaven al socialisme. Per exemple, entre els obrers (qualificats o no), el PSOE tenia un suport pròxim a un 25%. Tot i això, aquest grup va registrar una abstenció declarada d’entre un 42% i un 49%.
En canvi, els sectors socials que més sufragis brindaven als partits de centre i dreta (les classes mitjanes i altes, amb fins un 35% de vot declarat) van registrar una abstenció de fins a 17 punts per sota de la que van registrar les classes treballadores. El pitjor percentatge de Vox, per exemple (un misèrrim 1,4%), es va situar entre els obrers no qualificats, l’abstenció dels quals va vorejar un 50%. Al contrari, el percentatge de vot més gran declarat a la ultradreta (entorn d’un 6%) es va situar en les noves classes mitjanes, amb una abstenció per sota de la mitjana.
El record de vot per franges d’edat explica també el declivi de l’esquerra. Així, el tram entre 18 i 24 anys, en què l’avantatge socialista sobre PP, Cs i Vox era molt alt, va protagonitzar una abstenció superior a un 53%. En canvi, la franja d’edat compresa entre els 25 i els 44 anys –on més bons resultats van obtenir Ciutadans i la ultradreta– va registrar taxes abstencionistes per sota d’un 40%. De fet, el PSOE (tot i que també el PP) només recuperava suports entre els més grans de 55 anys. Però també és en aquesta franja d’edat que l’abstenció va ser anormalment elevada (és a dir, només entre dos i tres punts per sota de la mitjana).
Els senyals del tomb electoral apareixien a les enquestes, però als sondejos preelectorals el suport a Vox va passar molt per sota del radar, ja que només un 2% dels consultats admetien que votarien la ultradreta. És més: els vots que havien d’aconseguir els ultres a partir dels transvasaments des del PP i altres formacions no anaven més enllà dels 80.000 electors, un número insuficient per obtenir representació (tot i que algun estudi va detectar un suport a Vox de gairebé un 7% i prop de cinc escons).
Al final, la ultradreta va reunir al desembre del 2018 400.000 paperetes, per això va aconseguir camuflar entre 150.000 i 300.000 electors. El 19 de juny es veurà si aquesta vegada les enquestes han calibrat correctament el potencial real d’aquest sufragi.c
La franja d’edat entre 35 i 44 anys, la més favorable a Vox i Cs, va registrar una baixa taxa d’abstenció
Un 25% dels obrers van optar pel PSOE, però la meitat no van votar; un 35% de la classe mitjana es va bolcar en la dreta