La calor que mai no vam patir

Quan ets petit la calor és bona. Quan ets adult recordes nevades en llocs on no neva mai, pluges torrencials en zones d’habitual secà però no guardem mai a la memòria les suors fastigoses que vam patir.

Als estius dels anys setanta, amb els meus pares i el meu germà, ens movíem en un Seat 1430 (totes les famílies acabem recordant un sol cotxe). Per descomptat sense aire condicionat al cotxe i amb les quatre finestres obertes fins que ens incorporàvem a l’AP-7, on el meu pare posava la quarta amb admirable afany de campió (no hi havia cinquena, per descomptat) i portava el motor al límit del suïcidi donant-li canya fins als 120 per hora. Cobríem el recorregut de Barcelona a la Fonda Vidal de Calonge en una hora i mitja llarga. (Si hi havia cues a l’AP-7, o la meva memòria és fràgil o el meu pare sabia esquivar-les).

No recordo ni una sola informació meteorològica, quan al cotxe escoltàvem per decret llei paternal La radio al sol a Radio Barcelona (un dels grans programes de la història de l’estiu). Ignoro si rebentàvem els termòmetres de calor. L’únic desitjable era arribar, deixar les maletes i passar-nos un mes baixant i pujant els dos quilòmetres i mig que separaven Calonge de Sant Antoni per ficar-te al mar. Sempre amb una embafadora crema de presumpta protecció solar Nivea (de pot blau) que la meva mare comprava gràcies a la publicitat que feia aquesta marca quan, cada migdia, passava amb una avioneta tirant pilotes absurdes de plàstic a l’aigua perquè les criatures ens matéssim a bracejar per agafar-les. Després aixecàvem infranquejables muralles de sorra per intentar frenar el mar. Vivíem com la frase que deia la veu en off de Jurassic Park: “La vida sempre s’obre pas”. Eren uns anys francament molt pitjors en què no recordem ni les temperatures, ni les suors, ni les nits tropicals.

Aquella inconsciència és la que ens va fer immunes a la veritat. Eren anys en què no hi havia cap negacionisme, tot era desconeixement i inconsciència. Ahir, a La Vanguardia, un portaveu de l’Agència de Meteorologia afirmava que a Espanya els últims 35 anys s’han triplicat les onades de calor.

No ser conscients avui dia d’aquesta evidència no és fomentar la negació, és donar suport a la destrucció.

cEren anys en què no hi havia cap negacionisme, tot era desconeixement i inconsciència