Més que unes eleccions andaluses
Superat l’equador de la campanya per a les eleccions a Andalusia, els darrers sondejos mantenen que el Partit Popular guanyarà àmpliament els comicis, però sense obtenir la majoria absoluta. Segon quedaria el PSOE, amb un important descens, i el tercer lloc seria per a Vox. Tot i que les enquestes van fallar en les tres últimes eleccions andaluses i una previsible elevada abstenció pot distorsionar els sondejos, si els donem per bons, els populars assolirien la majoria absoluta en aliança amb Vox, i aquell possible pacte és una de les incògnites que caldrà veure si es materialitzen després de diumenge vinent.
A més de la seva importància intrínseca per dilucidar si el PP es confirma com el partit en el poder a Andalusia i el PSOE repeteix en l’oposició, aquestes eleccions tenen també diverses derivades amb abast en la política nacional. Un bon resultat del candidat del PP i actual president de la Junta, Juanma Moreno Bonilla, seria una bona manera de començar a aplanar el camí a Alberto Núñez Feijóo, nou líder popular, cap a la Moncloa. I per iniciar aquell camí sense motxilles, el gran objectiu del PP és aconseguir un nombre suficient de vots que li evitin dependre de Vox per arribar a la majoria absoluta i, així, no haver de pactar amb l’extrema dreta com sí que va fer a Castella i Lleó. Moreno Bonilla, que fins i tot ha cridat directament l’elector socialista a “aturar” Vox, ha eludit tanmateix tancar la porta a l’extrema dreta.
Els sondejos indiquen que el PP té difícil aconseguir la majoria absoluta, i aquesta és justament la carta que pensa jugar el partit de Santiago Abascal. La ultradreta, a la qual s’augura un important avanç amb Macarena Olona al capdavant, sembla decidida, si els seus vots són imprescindibles, a exigir a canvi entrar en el govern andalús. Fins ara Vox ha rebutjat donar suport al PP i fins i tot abstenir-se en la investidura si no té conselleries al palau de San Telmo.
Andalusia és una prova de foc per al PSOE i per a Pedro Sánchez. Ningú no preveu una victòria del seu candidat, Juan Espadas, i totes les mirades estaran posades en si els resultats que obtingui puguin ser definits només com una derrota o com una desfeta. En aquest darrer cas, la posició de Pedro Sánchez un any abans de les municipals, autonòmiques i generals quedaria tocada, no només perquè els socialistes repetiran com a oposició a Andalusia, sinó perquè sense el vot andalús li serà molt difícil al president del Govern central continuar a la Moncloa. L’objectiu, doncs, és parar el cop el millor possible i tampoc l’abstenció, que es preveu elevada, no juga al seu favor.
En aquest enfrontament PSOE-PP ha entrat en joc aquest cap de setmana la crisi amb Algèria, que tant Sánchez com Feijóo han utilitzat per atacar-se mútuament.
En l’esquerra, la fragmentació entre Per Andalusia i Endavant Andalusia, entre Podem i Esquerra Unida, es tradueix en el fet que els sondejos concedeixen més escons al PP que a tota l’esquerra junta. Yolanda Díaz ha afirmat que la confluència andalusa “no té res a veure amb el projecte polític” que impulsa i que començarà després dels comicis andalusos. La vicepresidenta ha desconnectat Podem de la seva campanya a Andalusia. I pel que fa a Ciutadans, fins ara en el govern andalús, en cas de complir-se els sondejos afronta la seva pràctica desaparició a la regió, circumstància que podria ser l’avantsala del que acabi passant també en les eleccions generals.
Tot indica que el nou mapa andalús serà majoritàriament blau, però qüestions com la possible dependència del PP dels diputats de Vox, l’abast de la previsible derrota socialista i quina representació aconsegueix una esquerra dividida marcaran el futur andalús i, de retruc, influiran en la política nacional espanyola en els propers mesos, que seran ja clarament preelectorals.c
Els comicis del dia 19 tindran derivades d’indubtable afectació en la política espanyola