Vargas Llosa pancatalanista

Adiferència de RAC1 o RAC 105, la R de RACV no és la inicial de ràdio sinó d’una cosa més antiga: R de Reial. O Real, segons la variant lingüística que empren. Al seu perfil de Twitter, que té 870 seguidors, es defineixen així: “La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundada en 1915 per la Diputació de Valéncia, promou l’investigació en l’àmbit de la cultura valenciana”. Cal no confondre la RACV, de tradició blavera, amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè l’AVL és una institució científica creada per la Generalitat Valenciana de l’època Zaplana amb la indissimulada intenció de separar el valencià del català. Però quan l’AVL va publicar el recomanable DNV (Diccionari normatiu valencià) va definir així valencià: “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”. Zaplana no devia creure que els lingüistes fossin científics i es va decebre més que un mecenes de Manuel Valls, però l’AVL ja havia estat dotada d’uns mecanismes de funcionament autònoms, al marge dels canvis de color polític.

Em consta que alguns militants de pota blava, dels que en el seu dia votaven Lizondo i altres opcions blavenques, es van enfadar amb Zaplana i sequaços. El passat dimarts 7 es van tornar a emprenyar en un acte a Madrid. Per descriure’l el millor és llegir el tuit que va publicar el perfil de RACV per anunciar-lo: “Escomença en la Casa de Valéncia en Madrit l’acte d’ingrés de l’Excm. Sr. En Mario Vargas Llosa com a Acadèmic d’Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana”. El Nobel, bon lector i autor de l’excel·lent assaig Carta de batalla por Tirant lo Blanc, va lloar la novel·la de Joanot Martorell davant la blaverada i els va dir, en la seva vèrbola peruana, que ell l’havia llegida en “catalán (pausa breu) valenciano”. No va ser cap lapsus, perquè en plenes facultats mentals segur que el Nobel hispà subscriuria que el valencià és català tal com signaren Dámaso Alonso, Camilo José Cela, Fernando Lázaro Carreter o Vicente Aleixandre al manifest de 1975 La lengua de los valencianos, ratificat per la RAE el 1980. Però no deixa de tenir gràcia que uns secessionistes valencians premiïn el significat unionista peruà a Madrid i que l’octogenari Nobel els surti pancatalanista malgré lui.c