Paraula de Nadal
Amb un peu adormit per evitar el dolor, sense gairebé entrenament i amb la il·lusió del seu primer torneig. Així va guanyar el seu catorzè Roland Garros. Aquest és Rafa Nadal, el mateix que, poc després de la seva enèsima barbaritat a París, va emparar els graduats de la seva acadèmia amb un missatge sobre el valor de l’esforç. Esportista d’èxit incontestable, però també referent moral per la seva manera d’afrontar la vida, Nadal va convidar els presents a lluitar pels seus somnis i a fugir del curtterminisme. “Els grans objectius en la vida no s’aconsegueixen d’un dia per l’altre, s’aconsegueixen normalment lluitant, bregant i aprenent de les caigudes”, va asseverar. Quin error pensar que l’èxit s’obté de manera gratuïta, fàcil. Res més lluny de la realitat. La clau és aixecar-se cada matí amb ganes d’aprendre, d’aportar, de créixer amb la humilitat dels grans. Es tracta d’una cursa de llarga distància en la qual hi ha obstacles, decepcions i
No és dolent caure, el dolent és no saber aixecar-se per tornar a lluitar
fracassos. Ho deia bé Nadal en aquell acte. No és dolent caure, el dolent és no saber aixecar-se per tornar a lluitar.
Hi afegiria que aniria bé recordar els que estan al teu costat en els moments de dificultat, aquells que et donen un cop de mà i que t’animen a seguir endavant. Els que fan travetes, lluny, molt lluny. Aquests sobren sempre, només cal saber identificar-los. Cada dia ho tinc més clar, no s’ha de deixar de creure mai, d’anar a la recerca del que vols. No val rendir-se, abandonar-se i acceptar el que vingui amb resignació. I no només pel que obtens al final. També per aquell apassionant recorregut, amb les seves vicissituds, que et porta fins a l’objectiu. Rafa Nadal suporta amb estoïcisme el dolor perquè aquell enorme esforç té una gran recompensa. suposa un premi que ho fa tot menys traumàtic, que en l’últim instant, quan està a punt de dir prou, de no anar a buscar aquella bola, l’ajuda a donar un pas més i guanyar el punt que qualsevol altre hauria donat per perdut. No és senzill i no tots ho aconsegueixen, és clar. Hi ha grans talents, del tennis o de qualsevol esport, que es queden pel camí. són els conformistes, superbs, prepotents, benestants o ganduls. En la vida es pot triar treballar o criticar com treballen els altres. Rafa Nadal va triar el primer. Espero que tu també.c