Bisons, de gairebé extints al súper
La carn del mamífer terrestre més gros dels Estats Units torna a la dieta... i no només dels nadius americans
Els historiadors calculen que al segle XVI hi havia almenys 60 milions de bisons (Bison bison) als EuA. A finals del segle XIX només en quedaven uns 300 exemplars. El zoo del Bronx va mantenir-ne un dels últims ramats. Els seus descendents van ser reintroduïts a yellowstone, entre altres parcs nacionals, a més de les reserves índies.
La població d’aquests bòvids, que poden superar els 900 quilos de pes, córrer a 55 km/h i fer 1,80 metres fins a la gepa, és avui d’uns 350.000 animals. La majoria, uns 250.000, es crien per a consum humà. La seva carn es promociona com una font saludable de proteïnes, amb menys greix i colesterol que la de vedella: hamburgueses, salsitxes, embotits i “deliciosos i nutritius aperitius”.
Tot i que encara és més fàcil trobar carn de cangur en un súper d’Austràlia que de bisó als Estats units, aquesta situació podria canviar aviat. Les vendes es fan sobretot per internet. Moltes granges aposten pel bisó i ofereixen els seus productes a través de grans plataformes. Mereix una menció a part la història de la Intertribal Bison Cooperative, que va néixer el 1992 per promoure la tornada d’aquest animal totèmic.
El bisó té per als indis una gran càrrega simbòlica. El National Museum of the American Indian, dependent del smithsonian Institution, afirma que “els EuA van fomentar durant el XIX la seva cacera massiva com a tàctica de guerra”. Les matances van allunyar els pobles indígenes de les grans planes, a qui aquests animals “proporcionaven el necessari per a la seva salut física i espiritual”.
La Intertribal Bison Cooperative gestiona avui uns 20.000 bisons en 63 reserves, repartides en 20 estats. un dels seus objectius, a més de millorar la dieta dels nadius americans, consisteix a “permetre la tornada dels bisons a les nacions índies d’una manera compatible amb les seves creences i pràctiques espirituals i religioses”. El bisó (popularment també anomenat búfal) ocupa un lloc central en les seves creences.
És el cas, per exemple, dels lakota o sioux, perquè en la seva cosmogonia hi té molta importància la llegenda de la dona búfal blanc, la base de molts dels seus ritus i tradicions. Tot i això, la criança d’aquests animals té un sentit més prosaic per a la resta d’empreses: fer-ne negoci. Firmes de Nebraska, Idaho i Wisconsin com ara Northstar Bison, Bison Boys o Nebraska Bison són tres de les més populars.
Els ranxos d’aquestes i altres explotacions deixen pasturar els seus animals en àmplies extensions de terreny. Els seus bisons serien l’equivalent als porcs ibèrics de les deveses. Per als visitants, la contemplació d’aquests ramats, majoritaris en comparació amb els que pasturen en absoluta llibertat a les terres federals, és el més semblant a un viatge en el temps. L’àguila calba ja no és l’únic símbol nacional dels Estats units.
El president Barack Obama va aprovar en el seu segon mandat que el bisó fos el “mamífer nacional” del país, gràcies al consens assolit entre els polítics demòcrates i republicans. Els EuA reconeixien d’aquesta manera la importància d’un animal que va estar a punt de desaparèixer per declaracions com aquesta, que va fer el 1867 el coronel Richard Irving Dodge: “Mateu tots els bisons que pugueu. Cada bisó mort és un indi menys”.c