L’intolerable cost de les retencions
La sortida de la pandèmia i la tornada a la normalitat ha posat en relleu la calamitosa gestió de les infraestructures a Catalunya i la seva ruïnosa repercussió en l’economia. La mobilitat viària a la regió metropolitana de Barcelona, una de les més poblades d’Europa, és un desastre. La deixadesa en la inversió en transport públic, l’absència d’un pla de mobilitat –sobretot després de l’alliberament dels peatges–, la dilació en la culminació del corredor mediterrani especialment per a mercaderies i l’impuls de l’economia després de dos anys d’aturada configuren un escenari de tempesta perfecta que evidencia la incapacitat política de preveure i preparar el país perquè progressi.
En lloc d’això, ens trobem davant un col·lapse crònic que amenaça de carregar-se l’esforç d’empreses i autònoms per mantenir el nostre nivell de competitivitat en altre temps envejat. Estem encallats i és trist dir que no hi ha ni mitja idea, ni un pla de futur per treure’ns d’aquí. Els governs respectius no s’adonen de l’esbojarrada factura que paguem per les quilomètriques cues diàries de l’àrea de Barcelona. segons un estudi del RACC fet just abans de la pandèmia, el cost de la congestió era de 169 milions d’euros, un 23% més que el 2016. Aquí es comptabilitzen les hores perdudes de desenes de milers de persones atrapades en els embussos, l’impacte ambiental i la despesa en combustible. sobre això últim cal recordar que el preu de les gasolines ha augmentat un 56% de mitjana des de fa tres anys. Per tot això, la factura de les retencions diàries puja avui als 200 milions d’euros anuals.
Ens podem permetre aquest dispendi eternament? Què podríem fer amb aquests diners? Algú està pensant a aplicar mesures de xoc per pal·liar aquesta greu situació? Estem parlant del present i del futur del país perquè el col·lapse amenaça de frenar l’economia. sense oblidar que el problema afecta milers de ciutadans (votants) que necessiten aquesta mobilitat per treballar.
Fins ara només hem sentit declaracions reactives als problemes que han estat incapaços de preveure i discursos assenyalant culpables en altres administracions. És una llàstima percebre que aquest tema no sigui prioritari més enllà de la queixa constant i de la divisió entre els socis del Govern (JxC i ERC) com es va veure divendres a propòsit de l’inacabat quart cinturó i que va derivar en una plantada a la ministra que va venir a fer l’enèsim anunci d’inversions en la col·lapsada AP-7. Tot això enmig de la setmana negra d’aquesta via principal del sud d’Europa. Estem davant un despropòsit majúscul. Poseu-vos a treballar o l’ambient es regirarà contra vostre. Fa quinze anys del “català emprenyat” que va sorgir pels mateixos problemes que tenim ara. Hem perdut quinze anys i la situació s’ha agreujat. Intolerable.
La factura de la congestió diària a l’àrea de Barcelona puja als 200 milions d’euros anuals