Temperatures molt altes al Primavera Sound
La rapera texana Megan Thee Stallion tanca el festival amb Phoenix, Jessie Ware, Angèle o Viagra Boys
La imponent rapera texana Megan Thee Stallion va tancar les actuacions als escenaris principals del Primavera Sound, i així va culminar un vintè aniversari torrencial i històric. Originària de Houston, la visita al festival ha significat el seu debut al nostre país; primer a Razzmatazz, durant el Primavera a la Ciutat, i ahir amb magnificència.
Precedida per la imatge d’un cavall metàl·lic d’ulls vermells trotant a les pantalles –stallion significa semental–, va aparèixer passades les dues de la matinada acompanyada per un dj i deu ballarins, quatre de masculins i sis de femenins, que la van acompanyar en eròtiques coreografies, i que van servir per potenciar el seu missatge d’empoderament a través de la sexualitat. Així, el denominat twerking –l’acte de ballar provocativament, amb moviments pelvians sensuals, a l’estil del perreo del reggaeton– va ser la norma, d’acord amb unes lletres farcides de pussy, bitch, cock, motherfucker, que el seu millor compendi va ser el tema Freak nasty.
Un altre èxit corejat va ser Body, amb una lletra que diu I’m a
hot ebony. I realment ho és, perquè a través del lasciu –una altra de les seves senyes d’identitat és treure contínuament la llengua– aconsegueix crear un poderós personatge, amb un art basat en el hip-hop de la vella escola, amb l’única ajuda dels seus frasejos, als que dona rèplica el dj, encarregat de disparar unes bases simples però molt efectives. Una actuació que passarà als annals del festival.
A la mateixa hora actuava en l’altre extrem del recinte el portoriqueny Jhay Cortez, estrella del reggaeton, que va estar precedit en altres escenaris per una representació del pop i el rock europeu. Vam poder veure la belga Angèle, cantautora i actriu, que fa una sofisticada barreja de pop i R&B en francès. El moment més destacat va ser quan va versionar Fever de Dua Lipa. També té cançons pròpies, com ara Balance ton quoi, Libre o Flou, del mateix nivell, amb un toc disco i ballable que va posar a tothom en dansa, molt ben acompanyada per banda i cos de ball.
Un altre que va destacar va ser Phoenix. El veterà grup de Versalles va actuar en formació de sextet en un dels escenaris grans, i va deixar clar, tal com diu el títol del seu tema Trying to be cool, que continuen sonant moderns amb una fórmula pop en què caben guitarres rockeres i sons sintètics, en un repertori començat pel seu clàssic Lisztomania i acabat molt a dalt amb Rome i 1901.
Va ser tan enorme l’eufòria que van suscitar que el seu cantant Thomas Mars no va dubtar a submergir-se entre els fans de les primeres files, que el van aixecar, i així feia l’efecte que caminava sobre la multitud com un Déu del rock.
També és digna d’esmentar la descàrrega postpunk que van conjuminar Viagra Boys, banda d’Estocolm amb un tatuat cantant que sembla que és un deixeble de Johnny Rotten. En el seu contundent i afilat so destaca l’aportació d’un saxofonista que fa sonar el seu instrument com un esgarip.
En la quota britànica va destacar la presència de la cantant Jessie Ware, que arribava al festival amb la gira de presentació de
What’s your pleasure? Amb un so totalment influït per la música disco, va provocar tones de plaer amb cançons pròpies com ara
Please, Soul control o Mirage (don’t stop).c
La lasciva actuació de Stallion –li encanta treure la llengua– passarà als annals del festival