De vacances com a líder
Espanya guanya la República Txeca i aprofita la derrota de Portugal a Suïssa
Carlos Soler i Sarabia van signar els gols però va ser Unai Simón qui va sostenir l’equip de Luis Enrique a Màlaga
No ha afermat precisament la seva candidatura al Mundial Espanya amb el seu joc als quatre primers partits de la Nations League, però se’n va de vacances amb la feina feta: això no se li pot discutir a Luis Enrique, més propens a veure el got ple que no pas buit. La roja encara el camí de la platja com a líder del seu grup després de guanyar la República Txeca amb certa solvència i aprofitar la derrota de Portugal a Suïssa. La final four és una mica més a prop, tot i que tot apunta cap a una última jornada d’infart a Braga contra els lusitans .
Primer es va veure una Espanya reconeixible, força més que als partits anteriors d’aquesta Nations, tot i que les piles no van durar-li gaire. La roja tenia empenta, tanta com el públic malagueny, magnífic i escumós com pocs. La selecció nacional defensava amb pilota, li donava velocitat a la circulació i intentava trencar el sempre dens entramat defensiu dels txecs, que tants conflictes va provocar a Praga fa una setmana. I això que durant aquest tram inicial l’equip de Silhavy va mostrar una mica més d’ambició que llavors i va pressionar molt la construcció de jugada de l’equip espanyol.
Però aquest bon gust que atorgava Espanya al partit el va intentar amargar la República Txeca en dues ocasions molt clares i en gairebé un minut. Unai Simón va frenar totes dues intervencions amb molt mèrit, especialment la segona, quan va fer-se gran davant Kuchta en un un contra un. Abans se n’havia sortit contra el xut de Cerny. Però l’ímpetu txec va frenar de cop en la calorosa nit malaguenya. Quan estaven millor que mai, quan havien vorejat el gol, els centreeuropeus estaven al darrere en el marcador. Koke va connectar amb Asensio, que va fer la passada de la mort perquè Carlos Soler hi arribés des de segona línia i el primer pugés.
El gol va calmar els ànims de les dues seleccions. Curiosament, els txecs no van avançar sinó que van decidir replegar-se i ser més reconeixibles. I Espanya va recuperar una mica la tranquil·litat a través de la pilota i va tornar a dominar amb comoditat, tot i que sense trobar gaires espais. A més, les notícies que arribaven des de Ginebra eren molt positives, perquè Suïssa dominava Portugal en el marcador i donava el liderat provisional a la roja. Asensio va demanar penal a l’inacabable Çakir poc després del gol, però el contacte va ser fora de l’àrea i el VAR se’n va desentendre.
Espanya va poder marcar el segon i pràcticament sentenciar el partit contra una selecció amb un escàs potencial ofensiu. Va tornar a ser Marco Asensio el fil conductor de la jugada, però aquesta vegada Carlos Soler no va encertar el xut després d’una gran esquivada. El madridista ha complert amb escreix en la seva tornada a la selecció, que ha dibuixat grans minuts i ha estat sempre una amenaça per al rival. És indiscutible que ha respost a la confiança de Luis Enrique, que en any de Mundial no és poca cosa.
Després del toc d’atenció a la prèvia, el tècnic espanyol havia optat per deixar Gavi a la banqueta per primera vegada des d’aquesta aturada, però va recórrerhi poc després de començar la segona meitat i el de Los Palacios no va trigar a deixar-hi el seu segell, amb un parell de pressions i un xut amb l’esquerra des de la
frontal. El de Sarabia va ser un cas similar, també suplent per primera vegada en aquesta Nations, que tan bon punt va trepitjar el terreny de joc va marcar el segon després d’un centre de Ferran Torres, tot i que el previ toc subtil de Dani Olmo mereix el seu moment de glòria també. Un 2-0 que va arribar poc després d’una altra gran intervenció d’Unai Simón contra Kral. El porter també ha confirmat que les sempre discutides decisions de Luis Enrique eren encertades.
Cap al final del partit es va escenificar una recta final per al gaudi del públic amb la banqueta espanyola més pendent de Ginebra que de Màlaga. Les lloances del públic van amenitzar aquests últims minuts en què Sarabia va ser el que més es va acostar al gol. Però la feina estava feta. Victòria i liderat. Res millor per anar-se’n a la platja.c