L’estiu de l’hoquei gel
Els somnis gelats de Nova York es van fondre dissabte en una platja de Florida.
Potser d’aquí un temps, el canvi climàtic haurà capgirat la realitat com un mitjó i haurà posat les coses al seu lloc. Llavors la badia de Tampa Bay serà la tundra i en lloc d’anar a fer-hi esquí aquàtic hi haurà neu, i trineus i rens estirant els carros. En aquesta nova època, el Canadà i el nord dels Estats Units jugaran al vòlei platja a l’ombra de cocoters i beuran mojitos en ple desembre ensenyant bons tipets al sol radiant.
Perquè tal com està la situació avui, és aberrant parlar d’un esport d’hivern com és l’hoquei gel, almenys segons el criteri olímpic, i que l’equip dominant als Estats Units, amb èxits de rècord després d’emportar-se els dos últims campionats, sigui el dels Lightning de Tampa Bay.
Ja té la seva cosa que en un indret on no han vist la neu més que a les notícies i que no han tingut mai un llac glaçat com aquells del nord, tan propi de les pel·lícules, on pares i fills i parelles patinen, això, té la seva cosa que la franquícia dels llampecs aspiri a guanyar per tercera vegada consecutiva la Stanley Cup, la gran final de la lliga dels Estats Units.
Aquesta vegada s’enfrontaran als Avalanche de Colorado –aquest sembla un nom més apropiat per a un equip d’aquest esport– i, si es tornen a imposar en aquesta sèrie, els Lightning s’apuntaran tres títols seguits, cosa que no passa a l’NHL (la lliga d’hoquei gel) des de fa quatre dècades.
En una especialitat en què els equips es transformen ràpidament pels molts traspassos, lesions i egos, els de Florida mantenen una plantilla estable i un estil de joc que va destrossar en sis partits el somni dels Rangers i dels novaiorquesos a la final de la conferència Est. Els del Madison Square Garden es van posar 2-0 en l’eliminatòria i es va desencadenar l’eufòria a la Gran Poma com feia anys que no passava. Però, com un llampec, els de Tampa van arrasar en els quatre partits que van venir després.
La qüestió, tot i això, deixa un bon regust a Nova York. Els fans dels blues han tornat a treure les samarretes, s’han aplegat als bars i a Central Park per veure junts aquests enfrontaments si els Rangers jugaven fora o no podien accedir a un Madison ple de gom a gom. Van palpar tornar a la gran final, cosa que no passa des del 2014, quan van perdre contra els Kings, domiciliats en un altre lloc poc propici per a aquest esport: Los Angeles. Queda clar que l’hoquei gel és per a l’estiu.c