L’OMC ultima un pacte de mínims sota l’ombra de la guerra comercial
L’organisme inicia la cimera ministerial negociant sobre pesca i vacunes
Diuen que als passadissos de la seu de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Ginebra les últimes setmanes hi ha capelletes febrils, funcionaris que es passegen amb els seus portàtils i que treballen fins a catorze hores diàries per aconseguir elaborar un text de mínims. Tot està a punt per a la XII cimera dels ministres de Comerç de 126 països que arrenca avui després de gairebé cinc anys de l’anterior, que va acabar en un mig fiasco a Buenos Aires.
Aquesta vegada hi ha motius raonables per a l’optimisme. Per primera vegada en més de 20 anys s’hauria d’arribar a un acord per eliminar les subvencions nocives al medi ambient del sector pesquer. Per exemple, això vol dir eliminar ajuts econòmics al combustible dels vaixells de les grans flotes pesqueres que naveguen durant llargs recorreguts pels oceans practicant pesca intensiva. Alhora, es pretén preservar l’activitat més artesana i sostenible.
S’estima que un 33% de la població pesquera pateix sobrepesca, quan fa dues dècades estàvem en un 20%. L’objectiu d’eliminar les subvencions és preservar la biosfera. Però països en la via de desenvolupament o amb tradició de grans flotes –com Rússia, el Japó i Corea del Sud– negocien els terminis més amplis per a l’entrada en vigor del final dels ajuts. Alguns demanen set anys de moratòria i d’altres, com l’Índia, fins a 25. També es debat la possibilitat de constituir un fons amb recursos econòmics per promocionar la modernització de les embarcacions i la tutela del territori marí.
És el que passa sovint a l’OMC: quan hi ha dificultats per a un acord, es posa sobre la taula temps afegit i diners. Malgrat que la pesca pot semblar un sector econòmic d’abast limitat, un èxit d’aquesta negociació multilateral és clau, perquè demostraria que aquest fòrum internacional és encara capaç d’arribar a acords mitjançant el consens, després d’anys de frustracions i fracassos.
L’altre tema sobre el que semblen haver-se desbloquejat les posicions gràcies a l’impuls de la directora general, Ngozi Okonjo-Iweala, és el difícil tema de les vacunes. Inicialment, la proposta de les economies menys avançades i productores de vacunes –com l’Índia i Sudàfrica– pretenia obtenir una derogació dels drets de propietat
Fa vint anys que es volen eliminar normes que afavoreixen la sobreexplotació dels grans mars
Es discuteix com cal flexibilitzar els drets de patent per distribuir les vacunes per a la covid
intel·lectual en mà de les empreses farmacèutiques occidentals. No només patents, sinó drets d’autor i secrets empresarials.
Finalment, sembla que ara la flexibilitat i les excepcions es limitaran a les vacunes de la covid, perquè els Estats Units i Europa defensen que sense els drets d’exclusiva no seria possible investigar ni invertir en aquest sector tan complex com essencial. Hi ha serrells que han quedat en l’aire, en particular sobre quan serà possible estendre aquesta liberalització dels drets d’exclusivitat també als elements accessoris, com les proves de diagnòstic.
En tot cas, els països occidentals han aconseguit posar com a condició que els països que es beneficiarien de vacunes lliures de propietat intel·lectual no haurien de representar més d’un 10% de les exportacions mundials. És un missatge dirigit a la Xina, que ven molt més que aquest percentatge, perquè els països més industrialitzats no volen que els xinesos tinguin accés a la seva tecnologia punta –com la de l’ARN missatger– per motius geoestratègics.
A això cal afegir-hi que el potent lobby suís està molest per haver estat exclòs de les negociacions entre els blocs de països i amenaça de fer saltar els avenços. No obstant això, Suïssa filtra cert optimisme.
En canvi, les posicions dels estats membres continuen allunyades sobre les qüestions agrícoles. La qüestió és com cal garantir la seguretat alimentària i com evitar que els estats bloquegin l’accés als aliments previstos en el programa World Food Program de les Nacions Unides frenant les exportacions o bloquejant els carregaments. Fonts de l’OMC recorden que, des que va començar l’agressió russa a Ucraïna, una vintena de països han aplicat restriccions a la sortida d’aliments dels seus propis mercats.
I és que aquest any també serà una cimera marcada per la guerra. Formalment, les sancions comercials tenen un vessant legal, d’acord amb les normes de l’OMC, que preveuen que els estats membres adoptin barreres al lliure comerç o introdueixin restriccions per motius de seguretat nacional.
Però els russos consideren que aquest organisme no hauria de ser la seu per resoldre qüestions polítiques i defensen la seva actitud. Hi ha un element curiós per considerar: no hi ha manera de fer fora un membre de l’OMC. En canvi, si un Estat és el que vol anar-se’n, en té prou de notificar-ho. Moscou, de moment, s’enroca i continua formant part de l’organització.
Els que fa molt de temps que són a l’OMC recorden com el procés d’adhesió de Rússia el 2012 va ser un dels més difícils, perquè el país va haver de modificar l’estructura legal que havia heretat del sistema soviètic.
D’aquesta manera, a les trobades entre les diferents delegacions s’evita que els russos entrin en contacte directe amb membres de blocs considerats per ells com a hostils. Encara que cada bàndol culpi l’altre de la inflació i dels problemes de les carències alimentàries, de moment les discussions al si de l’OMC es mantenen. I hi ha textos ja preparats pels funcionaris que només esperen el vistiplau dels ministres. Aquesta setmana arribaran les firmes?c
Rússia continua sent-ne estat membre però evita participar en debats amb països que considera hostils