Un món menys globalitzat
La institució debat la seva pròpia reforma per recuperar l’ambiciós paper de promotor del lliure comerç
Fa més de vint anys el francès Pascal Lamy era comissari europeu, just abans de convertir-se en el director general de l’OMC. Es queixava que l’organització tenia un funcionament “medieval”. Burocràcia, lentitud i el repte gairebé utòpic d’adoptar decisions per unanimitat en lloc de per majoria. Ha passat molt de temps i la institució amb seu a Ginebra no només té els mateixos problemes, sinó que el món del seu voltant s’ha transformat gairebé completament.
D’una hiperglobalització s’ha passat, en paraules de l’economista en cap de l’OMC Robert Koopman, “a un fragmentació que està destinada a quedar-se”. En efecte, a partir de la gran crisi del 2008 s’assisteix a la formació de blocs econòmics regionals i ara, arran de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, a l’acostament parcial dels centres de producció amb l’objectiu d’aconseguir cadenes logístiques més curtes i més segures, un canvi que es coneix com a reshoring o relocalització.
Cal preguntar-se llavors quin hauria de ser el paper de l’OMC, que va néixer a mitjans dels noranta amb l’objectiu d’afavorir l’obertura comercial i d’aquesta manera abaixar el preu de les mercaderies i crear llocs de treball. Avui el seus membres representen un 95% del comerç mundial, amb uns fluxos que valen 17 bilions d’euros cada any. Però els avenços aquests anys han estat més aviat escassos. L’últim de significatiu és del 2015, quan es va acordar eliminar les subvencions a les exportacions dels productes agrícoles.
Actualment l’OMC està molt debilitada. Durant la conferència es parlarà de la necessitat de reformar-la, però de forma molt genèrica. Des del desembre del 2019, el seu organisme estrella és l’Òrgan de Resolució de Diferències, una espècie de tribunal comercial internacional encarregat de sentenciar disputes comercials. Ara no està operatiu perquè li falten jutges per nomenar.
El motiu és que els EUA s’oposen a la seva renovació. Des d’aleshores els estats membres han posat en relleu la qüestió més de 50 vegades en diferents ocasions, però Washington no en fa cas. El bloqueig va començar amb Trump, entossudit en la seva pròpia guerra comercial contra la Xina i Europa. Però tampoc Biden no sembla estar disposat a canviar el guió, preocupat per la seva baixa popularitat.
Per cada mesura liberalitzadora del comerç, n’entren en vigor cinc que són proteccionistes
Mentrestant, el proteccionisme creix. Com es veu al gràfic de la pàgina anterior, les mesures restrictives del comerç han augmentat de forma gradual des del 2008 i la guerra d’Ucraïna no hi ajudarà en aquest sentit. Per cada iniciativa liberalitzadora, hi ha cinc proteccionistes que entren en vigor. Un senyal que el món no segueix els predicaments de l’OMC. I això, fins i tot si s’assolissin acords sectorials aquesta setmana, és el seu fracàs més gran.c