Un futur sense habitatge
Gent sense casa i casa sense gent”, canta Sílvia Pérez Cruz a la seva cançó No hay tanto pan, que ja té sis anys, però que avui és més vigent que mai. Les nostres ciutats són plenes de pisos buits i també de gent que no té accés a una casa. Els últims anys ha crescut la conscienciació del greu problema de l’habitatge, però s’ha mantingut la combinació de tres elements: una Administració que parla molt i fa poc, un preu desorbitat dels lloguers i un nombre creixent de gent sense recursos. No és estrany que aquest còctel hagi donat lloc a l’ocupació il·legal de pisos. Les xifres són eloqüents: el nombre de denúncies per ocupacions ha passat de 10.619 el 2017 a 17.274 el 2021.
La gran quantitat d’habitatges buits que hi ha en mans d’entitats financeres, fons d’inversió o la Sareb també ha fomentat la creació d’un submon de màfies que han muntat un negoci en paral·lel per explotar els més necessitats. La por de l’ocupació ha fet que pràcticament no es vegi a cap edifici el tradicional anunci de pis en venda o de lloguer. Fins i tot oenagés que són gestores d’habitatge social, com la fundació Habitat3, s’han trobat alguns pisos seus ocupats.
En aquest context, cal cercar solucions de manera urgent. La primera és donar sortida a tots aquests pisos que avui són buits o estan ocupats de manera il·legal. Sectors immobiliaris proposen d’aplicar un sistema com el d’Irlanda, on l’Estat paga un lloguer a un preu més baix que el de mercat als actuals propietaris dels pisos –fons i bancs– i després els cedeix a les administracions locals perquè els gestionin per a la gent més necessitada a través dels serveis socials.
Hi ha, per contra, qui defensa que l’Estat ja va salvar la banca el 2018 i ara s’hauria de buscar una sortida menys onerosa per a les arques públiques però permetre que els habitatges fossin accessibles per als ciutadans amb menys recursos. Mentre es discuteix la jugada, el que passa és que la construcció d’habitatge protegit va molt lenta i la demanda és cada vegada més gran. Molta gent ja ha assumit que no es podrà comprar mai una casa, però almenys caldria intentar assegurarlos que en tindran una de lloguer a un preu assumible.