Amnistia prova que Rússia va fer servir bombes de raïm a Khàrkiv
L’organització acusa Moscou de fer servir armes prohibides contra civils
Els bombardejos russos sobre Khàrkiv, la segona ciutat d’Ucraïna, des que va començar la invasió, el 24 de febrer, han deixat 600 morts i més del doble de ferits. Molts d’ells han estat víctimes de l’impacte de bombes de raïm o de fragmentació, com també de munició “dispersable”, que té poca precisió per encertar objectius determinats i està prohibida pel dret internacional humanitari, segons va denunciar ahir Amnistia Internacional (AI).
L’ús indiscriminat d’aquesta mena d’armament per part de les tropes russes ha estat àmpliament denunciat per les Nacions Unides, Human Rights Watch i AI, però l’informe que va publicar aquesta última oenagé ahir és una de les investigacions més minucioses fins ara.
AI afirma que ha trobat proves que demostren que en set atacs contra barris de la ciutat, situada a la regió del Donbass i a pocs quilòmetres de la frontera, les forces russes han utilitzat bombes de raïm 9N210/9N235, com també municions que es dispersen. És a dir, coets que expulsen en una zona extensa mines més petites que exploten més tard a intervals de temps.
L’informe Qualsevol pot morir en qualsevol moment documenta a través d’entrevistes amb supervivents i experts fins a 41 atacs a Khàrkiv, que van matar almenys 62 persones i en van ferir 196. Les bombes van caure sobre habitatges i al carrer: sobre un grup de persones que feien cua per a la seva ració de menjar, en un parc infantil, davant de botigues, en un cementiri... “L’ús repetit de bombes de raïm àmpliament prohibides és impactant i detar
“Vaig sentir un xiulet just abans; em vaig despertar a l’hospital, i ja no tenia la cama dreta”
mostra un menyspreu total per la vida dels civils”, denuncia Donatella Rovera, investigadora d’AI.
Ni Rússia ni Ucraïna són signants ni de la Convenció sobre Municions de Raïm ni de la Convenció sobre Mines Antipersona, però el dret internacional humanitari prohibeix fer servir armes que, per la seva naturalesa, castiguen indiscriminadament civils i el seu ús constitueix un crim de guerra.
Ivan Litvinienko, de 40 anys, va explicar a Amnistia l’atac que va tenir lloc el 15 d’abril en un parc infantil al costat de casa seva. Diferents bombes de raïm van explotar quan passejava amb la seva dona Oksana i la seva filla de quatre anys. “Quan la meva filla va veure la seva mare a terra en un bassal de sang, em va dir: ‘Anem a casa; la mama és morta i la gent és morta’. Estava en xoc, i jo també”. La seva dona va eshospitalitzada en estat crític fins que dissabte va perdre la vida.
El 12 de març Veronika Txerevitxko va perdre la cama quan un coet Grad va explotar en un parc davant de casa seva: “Estava asseguda en un banc quan hi va haver l’explosió. Recordo haver sentit un xiulet just abans. Em vaig despertar a l’hospital, i la meva cama dreta ja no hi era”, va relatar aquesta mare de 30 anys.
Khàrkiv ha patit intensos bombardejos des del primer dia de la guerra. A finals d’abril les forces russes van retrocedir per la contraofensiva ucraïnesa.