Pols Macron-Mélenchon
L’abstenció (52,4%, rècord històric en la V República) va ser la gran vencedora de la primera volta de les eleccions legislatives franceses celebrades diumenge passat. Una clara mostra de la fatiga democràtica de la població gal·la i d’un desinterès ciutadà creixent per la cosa pública. En el pla estrictament polític, els resultats han deixat davant la segona volta un pols polaritzat entre el moviment Ensemble (Junts), que dona suport al president Emmanuel Macron, i la coalició d’esquerres que lidera Jean-Luc Mélenchon.
L’empat tècnic entre els dos blocs augura un escenari incert a la segona ronda, diumenge vinent. Els candidats de Macron han obtingut el 25,7% dels vots, davant el 25,6% dels de l’esquerrana Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nupes). La lectura política d’aquests resultats és que el president ha rebut un cop seriós i un contratemps important. Respecte de la primera volta del 2017, els macronistes han perdut set punts. Un cap de l’Estat acabat d’elegir no havia patit mai, poques setmanes després, un retrocés com aquest a les urnes.
Per guanyar a la segona volta, Macron necessita aglutinar tot el vot de centre i de dreta, i fins i tot el de l’esquerra si el seu candidat s’enfronta a un altre de l’extrema dreta. Amb aquest probable transvasament de vots, les projeccions preveuen que diumenge l’aliança macronista pot aconseguir entre 255 i 295 escons (la majoria absoluta són 289), però de moment Macron surt debilitat de la primera volta i, si es confirma que guanya el dia 19, el seu grup parlamentari serà més reduït que en la legislatura actual i el president tindrà dificultats per tirar endavant el seu programa electoral, haurà de pactar i tindrà menys marge de maniobra. Per això aquesta serà una setmana de màxima mobilització a la recerca de vots.
Mélenchon es pot considerar el vencedor moral de la primera volta. Nupes s’ha quedat a només 21.000 vots de l’aliança macronista i s’ha comprovat que presentar-se amb una coalició unida de les esquerres i amb un programa radical té el seu electorat. Si es confirmen les previsions –li auguren entre 150 i 210 escons–, Mélenchon aconseguirà difícilment el seu objectiu de ser primer ministre i forçar una cohabitació, però sí que dificultarà legislativament l’agenda de Macron, en especial la reforma de les pensions, i s’erigirà com a líder de l’oposició. Diumenge el seu objectiu és desafiar l’abstenció i que l’elector, sobretot el jove, vagi a votar.
En tercer lloc ha quedat el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. Es calcula que pot obtenir entre 15 i 30 diputats (ara en tenia vuit), però el sistema electoral juga en contra seu. Els resultats a la primera volta –18,6%– no han estat dolents, però les seves possibilitats es veuen molt reduïdes perquè no pot sumar vots addicionals a la segona volta. Li ha anat més malament al nou partit Reconquesta, fundat pel polemista d’extrema dreta Éric Zemmour, que s’ha clavat una patacada i no obtindrà cap diputat. La dreta tradicional gaullista, Els Republicans, ha obtingut el 13,7% i previsiblement gran part d’aquests vots aniran cap a Macron a la segona volta.
Mélenchon ha posat contra les cordes Macron. El president no té garantides la majoria absoluta i això complicaria la governabilitat del seu segon mandat. Al contrari, encara que no guanyi diumenge, Mélenchon liderarà l’oposició i li posarà totes les traves possibles a Macron, a l’Assemblea Nacional i al carrer. I tot plegat en un país molt polaritzat en el qual els extrems –l’esquerra radical i la ultradreta– continuen guanyant terreny. I queda al mig, sol i feble, el centrisme liberal europeista que representa el president francès. Passi el que passi el dia 19, el segon quinquenni de Macron a l’Elisi no serà gens fàcil.c
Debilitat, el president no té garantida la majoria a l’Assemblea francesa