Sense el salvavides del BCE
La prima de risc espanyola va pujar ahir fins als 136 punts bàsics després que la rendibilitat del bo espanyol amb venciment a deu anys se situés gairebé al 3%. Això va provocar que aquest diferencial tan important per a l’estabilitat d’una economia arribés a màxims des del maig de l’any 2020, en ple confinament per la pandèmia. L’evolució crida l’atenció si tenim en compte que el gener passat s’acostava als 70 punts bàsics i fa un any se situava a prop dels 60.
La conjuntura està canviant. El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat pujades de tipus i ha posat fi al programa de compra de deute dels estats membres. Això vol dir que, d’ara endavant, si Espanya necessita capitals no podrà comptar amb el salvavides de la institució que presideix Christine Lagarde. Per tenir-ne una idea, al tancament del primer trimestre de l’any el BCE va comprar gairebé 12.000 milions d’euros en deute espanyol. La institució és el segon tenidor més gran de lletres i bons de l’Estat, ja que posseeix gairebé 399.000 milions, el 33,75% del total. Quan arribi el juliol, ja no es disposarà d’aquest suport.
És més, Espanya haurà d’oferir rendiments més atractius als inversors que vulguin optar pel deute espanyol. Endeutar-se sortirà cada vegada més car. La Comissió Europea considera que una ràtio d’endeutament en el 115% del PIB com té Espanya suposa “una vulnerabilitat de l’economia en l’escenari de riscos actual”.
La situació per si mateixa no hauria de ser un problema perquè els estats estan acostumats a finançar-se amb regularitat. Però Espanya encara ha d’emetre més de 100.000 milions d’euros de deute en el que queda d’any. Segons informava el Tresor després de l’última subhasta realitzada, Espanya ja va completar el 57,6% de les emissions previstes per a tot l’exercici. Per tant, queda encara una bona part de peix per vendre. I les futures pujades de tipus d’interès poden causar problemes en el pagament del deute dels països perifèrics que tenen grans percentatges de deute respecte al PIB, com és el cas d’Espanya o d’Itàlia. De fet, també la prima de risc italiana s’ha enfilat fins a prop dels 250 punts.
És cert que l’institut amb seu a Frankfurt ha assenyalat que cercarà una manera d’evitar una potencial fragmentació del mercat de bons sobirans a la zona euro. Però falta concreció sobre una proposta de la qual no se sap pràcticament res. Això explica per què els mercats continuaven ahir tan nerviosos.c
Espanya encara ha de finançar aquest any uns 100.000 milions de deute públic