Divorcia l’aire condicionat?

Com més anys passen, més admiro els matrimonis. Com és possible que puguin conviure i fer-se moixaines dues persones en un pis amb un únic aire condicionat i pactar la potència, els rajos d’aire i les prestacions sense que hi mediï el Vaticà?

El meu àtic no té aire condicionat i pot arribar a ser una sauna – fins i tot una sauna decent–, però em resisteixo al progrés, obro les finestres per si corre l’aire i de passada no mato el planeta.

Ja m’agradaria veure tant ecologista urbà només de boca en setmanes com aquesta! Passa com allò de la guerra: en quatre dies exigirem als ucraïnesos que es rendeixin i no ens impedeixin gaudir aquest estiu d’una energia refrigeradora a preus raonables...

Un s’estima més passar calor que no pas acalorar-se amb les visites sobre si puc apujar o abaixar, treure o posar, programar a tres o sis hores vista l’aire acondicionat. A més, com al carrer i a l’estiu no

Una cosa és ser verd, verd conscienciat, verd esperança i una altra cosa suar la cansalada...

s’està enlloc!

El gran mèrit se l’emporten els matrimonis, aquella escola democràtica del pactisme, les transaccions i el savoir faire. Com és possible que en dies i nits de xafogor estiguin d’acord en la temperatura i no els agafi per discutir sobre la qüestió, una bomba nuclear de rellotgeria, que uneix o divorcia? –Molt fàcil: el que digui ella. Tan lamentable, penosa i covarda frase me l’han deixada anar alguns amics casats i encara solters amb finalitats ulteriors, insinuant, de passada, que en qüestions de temperatura qui és l’ama governa, actitud generosa però contrària als avenços en la igualtat de gènere.

L’aire condicionat és un progrés irreversible, fins i tot entre els ecologistes perquè una cosa és ser verd, verd conscienciat, verd esperança i una altra cosa suar la cansalada. Un progrés que tant pot ser motiu de benestar conjugal com de picabaralles, amb el greuge que la part fredolica pot invocar la tarifa elèctrica.

Si jo visqués amb parella, alguna cosa em diu que tindria al meu àtic un rutilant aire condicionat digne de Sibèria, que entraria a casa tant sí com no, i abans em quedaria sense tabac, que també està pels núvols. Qui et vol bé, aviat et congela.c