Foc al pont de comandament
Em fa la sensació que cap de les excitants atraccions de Port Aventura que desencadenen passions entre els usuaris no provoca un vertigen tan atroç com sortir al pont de comandament de l’Ajuntament de Barcelona, un any abans de la contesa electoral. No tinc la bola de vidre necessària per aventurar com es desenvoluparà la relació entre els socis de govern, però les coses que passen no ajuden a pensar que hi haurà formes florentines a bord.
L’últim embolic (quan es publiqui aquest article ja podem haver esmorzat amb un altre despropòsit entre comuns i socialistes) està relacionat amb les idees de futur que els dos col·lectius tenen respecte al futur desenvolupament, potenciació o frenada dels creuers a Barcelona. Segons va publicar diumenge el Viure, a finals de mes hi ha d’haver una taula de negociació per determinar l’impacte ambiental i turístic dels creuers. Amb el teló de fons de la contaminació, que existeix, l’equip de govern afí a l’alcaldessa pretén mutilar la recuperació econòmica del turisme retallant l’arribada de vaixells. S’atribueix també a l’excés de turistes que campen pels barris de la ciutat. Tot això és cert, però la proliferació de turistes deambulant per Barcelona no es correspon en exclusiva a l’arribada dels creuers. És possible que als voltants de la Rambla sigui així, però en altres nombrosos barris potser cal tenir en compte altres fonts receptores de turistes, no exclusivament la marítima. El grup socialista, amb Xavier Marcé al capdavant, aporta sentit comú: no a la retallada de creuers, sí a fomentar les línies que tenen Barcelona com a origen i partida i no exclusivament com a punt intermedi.
El debat dels creuers, com a exemple de gestió ciutadana, és molt il·lustratiu. En un moment en què la ciutat i el país sencer s’estan recuperant de la crisi i el turisme aporta una ajuda notable, parlar de limitacions i de restriccions és tan poc recomanable com disparar-se un tret (un altre?) al peu. El debat de la contaminació s’ha de fer amb determinació però sense bogeries. Cal fer passos per contaminar menys –de fet, el sector marítim hi està prenent cartes, i des de les autoritats cal vetllar per aquest procés–, però no s’ha d’amputar la primera indústria de la ciutat. Cal una mica d’equilibri, encara que vinguin eleccions. Si busquem elements que provoquen contaminació, tenim molts flancs a què podem apuntar amb la mira. Per exemple, el vergonyós espectacle que es viu cada setmana a l’AP-7. La saturació d’aquesta antiga via ràpida ens ha tornat a una època que a Espanya semblava erradicada, aquella en què només es disposava de carreteres nacionals. Sisplau, que tornin els peatges. Estalviarem diners, temps i energia en aquesta ruta que havia d’inspirar sense saber-ho els reis del metal d’AC/DC, amb el seu grandiós Highway to hell (Autopista cap a l’infern). Aquests sí que eren visionaris.
Parlar de limitacions i de restriccions és tan poc recomanable ara com disparar-se un tret al peu