Tecnomodernisme al Palau Güell
El Sónar incorpora a la programació l’instrument de l’edifici de Gaudí
L’orgue del Palau Güell s’incorpora a la programació del Sónar aquesta setmana. Una instal·lació sonora dels berlinesos Gamut Inc titulada Hyperorgan pren, de demà fins diumenge, aquest edifici que va aixecar Antoni Gaudí el 1890 per encàrrec de l’industrial, polític i mecenes Eusebi Güell.
Resulta que la seva acústica és digna d’esment al festival de música avançada de Barcelona. Perquè, efectivament, el geni del modernisme català va idear per a aquesta obra de joventut –els entesos diuen que enclou l’essència de tota la seva trajectòria– una cúpula que actua com a altaveu natural i provoca, amb els tubs de l’orgue en posició horitzontal, una “pluja de so” a la nau central.
Així qualifica aquest efecte Albert Blancafort, el reconstructor de l’orgue original que va manar construir el comte Güell per a les seves filles, que havien après a tocar l’instrument a Versalles. Aquell primer orgue va sortir malparat de la Guerra Civil, de manera que, dècades més tard, va ser Blancafort, l’orguener oficial de Catalunya, qui va pensar a introduir els avantatges de l’electrònica en un aparell que és tant acústic com mecànic.
Aquest instrument, d’altra banda, no deixa d’evolucionar: de l’orgue gòtic es va passar a l’orgue barroc, i després al romàntic i al simfònic... De manera que, quan Blancafort es va enfrontar a la tasca, el 2011, va decidir no mirar al passat sinó al futur. I va construir el que es coneix com un hiperorgue. Això és, el de sempre però amb una placa MIDI incorporada que permet traduir i interpretar els senyals que arriben des de qualsevol dispositiu, ja sigui un ordinador, un mòbil o qualsevol interfície. Un llenguatge, al capdavall, molt universal.
“Un orgue expandit ens permetia fer-lo sonar per si sol durant les visites a l’edifici, ja que es tracta d’un espai musical que mereixia l’experiència completa i que la gent vibrés”, explicava ahir Blancafort durant la presentació de l’experiència del Sónar. “Gràcies a uns dispositius electrònics, els tubs poden sonar de maneres molt diferents. Per això l’organista s’acabarà convertint en un dissenyador de sons”.
El que permet aquesta porta MIDI és que molts altres creadors i intèrprets de qualsevol esfera, ja sigui de la clàssica, de l’electrònica, etcètera, accedeixin a l’orgue. “El que en principi
La cúpula que va fer Gaudí actua com a altaveu natural i provoca una “pluja de so” a la nau central
“Existeix la possibilitat que amb l’hiperorgue puguem connectar-nos a qualsevol altre orgue del món”
era un instrument molt privat i de difícil accés, de sobte està a disposició de tothom. Aquesta és la gran revolució. I el deslliguem de la idea que és un instrument d’església”, apunta el reconegut constructor, gran aliat de Ricard Robles, el codirector del Sónar.
L’orgue ja no depèn, així, de l’habilitat i possibilitat manual de l’ésser humà: “Amb l’hiperorgue podem fer arpegis que són impossibles amb només dues mans, i clústers i apilats de notes grandíssims: 50, 60, 80 notes totes alhora”, apuntava Santi Vilanova, tecnòleg de Playmodes Studio, que s’ha afegit a l’aventura de Blancafort i els berlinesos.
Sembla tota una revolució, i en el fons ho és –existeixen molt pocs orgues expandits–, però el que es presenta ara al SonarExtra, és a dir, el recorregut pel centre de la ciutat que inclou intervencions sonores a la Fundació Tàpies i l’Hotel Me Barcelona, a més d’audiovisuals al CCCB com a part de l’ISEA, és una experiència 1.0 de l’hiperorgue.
“Aquesta setmana he estat en un simposi a Amsterdam sobre aquests instruments, i el creador de tot això, Randall Harlow, un musicòleg dels Estats Units, va observar la possibilitat que amb l’hiperorgue ens puguem connectar a qualsevol altre orgue del món, i que aquest orgue el puguis tocar tu des d’Austràlia, per exemple. Aquí al Palau Güell estem assistint a un part que donarà els seus fruits, igual que el 1843 els va donar Cavaillé-Coll quan va crear el primer orgue romàntic. Arran d’allò va sorgir tot un moviment i una estètica... Jo tinc la sensació que vivim un moment així, som uns privilegiats”.
És més, va afegir Ricard Robles, “així que li apliquem la intel·ligència artificial tindrem un instrument capaç de crear i interpretar so per si mateix”.
El moviment d’hiperorgues s’ha obert camí especialment a Centreeuropa: Amsterdam, Berlín, Düsseldorf i Göteborg. “El nord ha fet evolucionar l’instrument –conclou Blancafort–, però nosaltres també tenim una comunitat que ha despertat quan ha vist el que feien, sobretot per donar veu al sud d’Europa. I ells estan contents amb la visió global d’aquest moviment”.
I aquí tenim el Sónar per portar el discurs innovador a les grans audiències. El públic del festival disposarà de gandules per recolzar-se i dirigir els pavellons auditius cap al sostre del Palau Güell.c