Sala Oval, 2029

Aquest any el Sónar ha decidit explorar a fons la terra de ningú que s’estén entre l’art, la ciència i la tecnologia. El seu avanç per aquesta terra incognita coincideix amb altres iniciatives en el mateix sentit impulsades per persones i institucions de la comunitat artística i científica de la seva ciutat.

Aquesta ruta ha portat el festival al Palau Güell de Gaudí, on, amb la guia d’experts en la matèria, com l’orguener Àlex Blancafort i el grup retrofuturista alemany Gamut Inc, s’han expandit fins a límits insospitats les possibilitats de l’orgue resident.

La reinvenció d’aquest instrument musical durant els dies del Sónar obliga a situar el focus, altra vegada, sobre un dels grans reptes pendents de Barcelona: emprendre la rehabilitació del gegantí orgue de la Sala Oval del MNAC, que va emetre les últimes notes el 1974 abans de caure en l’oblit.

El projecte per fer-ho existeix, però caldria actualitzar-lo. L’han posat sobre la taula, entre d’altres, responsables del mateix Sónar. Ricard Robles, codirector del festival, és un ferm partidari de recuperar aquest instrument per a la democràcia (“gaiEl rebé tota la seva vida va transcórrer sota dictadures”), i per posar en solfa un estrany cas d’orgue civil. Tot i que avui no figura entre les prioritats del museu, el MNAC creu que la rehabilitació es podria convertir en un gran projecte cultural i educatiu.

cost de recuperar l’orgue –tan gros que fins i tot es pot visitar per dins– és molt elevat. Fa anys es va xifrar en més de cinc milions d’euros. Però la dimensió de l’operació fa que es pugui considerar, de fet, un autèntic projecte de ciutat.

Fa anys que el director del MNAC, Pepe Serra, remarca la data del 2029, quan es compleix un segle de l’Exposició del 1929. L’efemèride hauria de servir per emprendre una gran reordenació de la muntanya de Montjuïc. I, sens dubte, per recuperar aquesta joia oculta del patrimoni musical barceloní.c

Hi ha un altre orgue que espera torn: la joia del Palau Nacional, que va emmudir el 1974