Un adeu abans d’hora
Espanyol Diego López s’acomiada al RCDE Stadium i davant l’afició agraint l’“immens afecte” que ha rebut en “sis anys meravellosos” de blanc-i-blau
És un dia trist per a mi i la meva família; volia continuar ajudant, però no ha pogut ser” Diego ,ópez
Malgrat que té 40 anys, Diego López encara volia “continuar ajudant” l’Espanyol. Al seu comiat ahir com a blanc-i-blau, després de “sis anys meravellosos”, el veterà porter va agrair, per moments emocionat, l’“immens afecte” que ha rebut per part de tots els estaments del club, des del president Chen Yansheng, de qui va valorar la “confiança”, fins a una afició “fidel i exemplar” que va corejar el seu nom per última vegada des de la grada del RCDE Stadium.
El gallec, un puntal de l’equip els últims anys, deixa un gran buit, un repte per a la direcció esportiva de Domingo Catoira. També deixa una empremta inesborrable, amb el rècord d’imbatibilitat de l’equip a Primera (586 minuts) i Europa, a més del Zamora a Segona. “És un dia molt trist per a mi i la meva família. No esperava que arribés ara aquest moment. Volia continuar ajudant, però no ha pogut ser”, va iniciar el seu discurs a la sala President de la llotja el de Lugo, que no té “cap queixa” cap a un Espanyol que l’ha acompanyat en l’adeu. El conseller delegat, Mao Ye, el va obsequiar amb una insígnia d’or, Tommy N’Kono va ser un dels encarregats de donar-li una samarreta amb el dorsal 213, el nombre de partits com a espanyolista, 69 sense encaixar, i Rafa Marañón li va donar un braçalet de capità, com el que ha portat durant anys.
Davant el faristol, mentre el porter empassava saliva per continuar, hi havia la seva dona i les seves tres filles, Zoe, Flavia i Bianca, que no va contenir les llàgrimes. “M’heu fet sentir el sentiment especial que és l’Espanyol. La meva família serà sempre perica (...) És un sentiment que s’hereta de pares a fills i és el que ha passat amb la meva família”, va dir.
Des de els tres pals de la porteria ha gaudit i ha patit com a blanc-i-blau. Un carrusel d’emocions que va tenir el punt àlgid amb la classificació per a Europa el 2019, un instant d’“èxtasi”, mentre que el moment més “trist i dolorós” va ser el descens a Segona. “Sense excuses ni egoismes m’he deixat la vida al camp”, va destacar un Diego López que vol deixar la seva “exigència” com a llegat per a un Espanyol “més gran”. El seu contracte amb l’entitat perica s’acaba, però vol continuar en actiu i en un futur estaria “encantat de tornar”. Fins aleshores, ahir va trepitjar per última vegada la gespa del RCDE Stadium, on centenars d’aficionats li van dedicar una emocionant ovació final. Acompanyat de la seva família, tots amb la samarreta de l’Espanyol i el lema a l’esquena “sempre pericos”, l’última imatge del porter com a blanc-i-blau va ser fent un petó a l’escut.n