Creix el suport a una pau a Ucraïna que no suposi la derrota de Rússia
Un 35% dels europeus creuen que el cost de donar suport a Kíiv és massa alt
Europa es va sorprendre a si mateixa donant una resposta forta i unànime a la invasió d’Ucraïna. Es va parlar, fins i tot, que havia trobat una veu pròpia i estava en condicions de convertir-se en una superpotència. Tot i això, han passat més de tres mesos des d’aquesta eufòria inicial i ara el suport als ucraïnesos ja no és tan ferm.
La majoria dels europeus encara volen que Ucraïna guanyi la guerra i Rússia sigui castigada, però un grup creixent també consideren que el cost de donar suport a Kíiv és massa alt i que hauria d’assolir-se la pau com més aviat millor, encara que sigui a canvi de concessions territorials a Rússia.
Un 35% dels europeus, segons una enquesta del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), donen suport a una pau que no suposi la derrota de Rússia. Estan d’acord amb el president francès, Emmanuel Macron, en la necessitat de no humiliar Rússia. Opinen que Ucraïna hauria de cedir territori a canvi d’un alto el foc immediat perquè sostenir la guerra té un cost massa alt per a tothom.
Això és precisament el que els Estats Units i l’OTAN han dit que no permetran. Un 22% dels europeus estan d’acord que no hi haurà pau mentre el president rus, Vladímir Putin, no sigui derrotat i que, en tot cas, no es pot premiar la invasió amb territoris.
Entre els dos bàndols hi ha un 20% d’europeus que no creuen que s’hagi de premiar Rússia. Tot i això, temen una escalada nuclear i consideren urgent arribar a un acord. Aquest grup d’indecisos, com apunten Ivan Krastev i Mark Leonard, autors del sondeig, són clau per decidir com la Unió Europea ha de continuar donant suport a Ucraïna.
L’opinió pública sobre la guerra pot canviar en un instant. Qualsevol atrocitat pot alterar el suport a una estratègia o a una altra, però si la guerra s’allarga és possible que el 20% d’indecisos vagin decantant-se cap al que l’ECFR anomena el “camp de la pau”. Enfront d’ells, el “camp de la justícia”, que vol la derrota definitiva de Rússia, corre el risc de ser encara més minoritari. Aquest camp, però, és el d’Ucraïna i tots els països europeus estan d’acord que només els ucraïnesos poden decidir quant patiment estan disposats a continuar aguantant i quant territori cedirien a canvi d’una treva.
“Des del principi, els europeus han sorprès Putin –i a si mateixos– per la seva unitat, però el més dur comença ara”, assegura
Mark Leonard. “Existeixen divisions potencials sobre el cost de la vida, els refugiats i l’escalada nuclear, però la gran discrepància és entre els que volen que la guerra s’acabi com més aviat millor i els que volen castigar Rússia”, ha afegit. Leonard creu que si els líders polítics no gestionen bé les discrepàncies entre els partidaris de la pau i els que s’estimen més fer justícia amb Ucraïna, el dany a la UE “pot ser tan gran com el que va produir la divisió entre deutors i creditors durant la crisi de l’euro”.
El camp de la pau és molt nombrós a França, Itàlia, Alemanya, Suècia i Espanya. En aquests països un 42% dona suport a un alto el foc immediat, davant un 23% que prefereix continuar lluitant
Ampli suport a França, Alemanya, Itàlia i Espanya a una pau amb concessions a Putin
fins a la victòria d’Ucraïna. A Espanya, un 35% està a favor de la pau i un 15% vol seguir la guerra, mentre que els indecisos representen un 26%.
Itàlia és el país més pacifista (52%), seguit d’Alemanya (49%) i França (41%). Són els estats més importants de la UE, els que, amb els EUA, més pes tenen també en les decisions que l’OTAN haurà de prendre a la conferència de Madrid sobre la guerra.
Els EUA donen suport a la justícia sense reserves. Afirmen que no pensen cedir ni un metre de territori a Putin i que Rússia ha de sortir debilitada d’aquesta guerra perquè no sigui una amenaça per als seus veïns durant gaire temps.
Polònia és el país europeu que més avala aquesta estratègia. Un 41% dels polonesos són justiciers i només un 15% són pacifistes .Al Regne Unit dominen els indecisos (22%), sobre els pacifistes (22%) i els justiciers (21%).
Ivan Krastev assenyala que “va ser l’opinió pública europea la que va gestar la unitat de la UE arran de la invasió russa d’Ucraïna i ara han de ser els líders europeus els que mantinguin aquesta unitat”.c