La justícia europea suspèn el primer vol a Ruanda amb sol·licitants d’asil
Humiliació de Johnson, que va intentar fins a l’últim moment la sortida de l’avió
Si el govern nacionalista anglès de Boris Johnson ja tenia en el seu punt de mira la justícia europea i volia abandonar la seva jurisdicció com més aviat millor, ara més que mai vol fer aquest pas després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, impedís ahir, en l’últim moment, l’enlairament del primer vol a Ruanda amb sol·licitants d’asil polític, una gran humiliació per a Londres.
Primer havien de ser 130 passatgers que, després d’una seguit d’apel·lacions, van quedar reduïts a només set, molt pocs per compensar la despesa de 600.000 euros per contractar l’avió, gairebé cent mil euros per cap a càrrec del contribuent britànic. Però tan sols una hora abans de la sortida del vol des de la base militar de Boscombe Down, una intervenció in extremis del tribunal europeu ho va complicar tot. Els immigrants van anar baixant de l’aeronau tan bon punt les seves apel·lacions eren acceptades, i a dos quarts d’onze de la nit, l’hora prevista per a l’enlairament, en quedava només un a bord.
El Govern Johnson va intentar com fos que l’avió fes el vol a KigaRegne li, i al matí la secretària del Foreign Office, Liz Truss, havia assegurat que seria així encara que només hi hagués un passatger a la cabina, perquè l’important era establir el precedent per dissuadir els immigrants de creuar el canal de la Mànega. Però al final l’operació es va haver de cancel·lar perquè Estrasburg (que encara té en aquests afers preeminència sobre els tribunals britànics) va estimar que la seguretat d’alguns sol·licitants d’asil podia córrer perill a Ruanda, i que en altres casos hi havia problemes de procediment.
Igual com per Johnson trencar els acords del Brexit és un “petit detall” dirigit a preservar la pau a l’Ulster, l’enviament dels sol·licitants d’asil al país africà és “perfectament legítim i moral”, perquè en el fons podria salvar les vides dels qui intentin en el futur “arribar a Anglaterra il·legalment”. A banda que la premissa sigui qüestionable, des de començaments d’any ja han arribat a les costes angleses més de deu mil immigrants (els mateixos que en tot l’any passat, i només som al mes de juny).
“Els arguments del Govern Johnson són inacceptables, i és una vergonya que una nació que presumeix de la seva humanitat i la seva democràcia com és el
Unit, amb una tradició d’asil, subcontracti la seva política d’immigració a Ruanda, un país on l’oposició és perseguida i es violen nombrosos drets humans”, diu l’advocada Lucinda McPherson. Cent seixanta oenagés, el príncep Carles i el lideratge en ple de l’Església anglicana estan d’acord amb ella i han criticat de la manera més severa l’evacuació forçosa dels estrangers, inspirada en el model australià d’enviar-los a Papua Nova Guinea i illes remotes, que va estar en vigor fins fa poc.
“La nostra herència cristiana hauria d’impulsar-nos a tractar amb compassió i justícia als demandants d’asil que fugen de la guerra, la violència i la persecució política, o que tenen por de represàlies”, va assenyalar ahir un document firmat per 25 bisbes, coincidint amb la partida prevista de l’avió a Kigali.
Encara que els tribunals anglesos han donat una llum verda general a la política de l’Executiu, la totalitat del centenar llarg d’immigrants que el Ministeri d’Interior havia designat com a potencials passatgers van aconseguir que les seves apel·lacions triomfessin a nivell individual per errors de procediment o invocant la Convenció Europea de Drets Humans, de la qual Johnson es pretén desvincular, precisament per això, en una nova ruptura dels lligams amb els veïns continentals.
Grups pro drets humans es van manifestar a la base de Boscombe Down i van celebrar la suspensió del vol, però la batalla no ha fet més que començar, perquè el Govern Johnson no desistirà en el seu afany. “Estem molt decebuts amb el comportament de la justícia britànica perquè ha quedat clara l’opinió de l’ONU sobre la legalitat del pla i el respecte als drets humans a Ruanda. És una decisió inhumana i brutal”, opina Clare Mosley, fundadora d’una oenagé que ajuda els immigrants que creuen el canal.●
Dures crítiques de l’Església d’Anglaterra, del príncep Carles i d’oenagés a la política migratòria del Govern