Vindrà la majoria (a Andalusia) i tindrà els teus ulls
Mr. Concordia (Moreno Bonilla), en una colossal ostentació d’originalitat, va començar ahir la jornada fent-se una foto a la Fàbrica de Tabacs (Universitat de Sevilla) amb un grup de joves –sis noies, un noi– que s’enfrontaven, somrient més que el candidat del PP, als incerts exàmens de la selectivitat. “La natura té recursos que nosaltres no coneixem”, escriu Pío Baroja a El árbol de la ciencia, un dels textos escollits per a l’exercici del comentari de text. Als alumnes els van deixar triar a història d’Espanya entre la crisi de la monarquia borbònica (un clàssic), la guerra colonial, la dictadura de Primo de Rivera i l’Estat franquista. Res millor per entendre el present que el passat.
Després del debat de Canal Sur, on Marín (Cs) es va coronar com el senyor de les torrijas, la incògnita del tram final de la campanya és saber si Lady Patria (Olona) sobreviurà –o no– a la seva pròpia caricatura. D’aquest desenllaç depèn que Moreno governi en solitari o hagi de ressuscitar, a San Telmo (Quirinal), l’Andalusia primoriverista, d’arrels inequívocament de Jerez. La rotunda mercadotècnia patriòtica de Vox, en aparença, xoca amb la profunda sentimentalitat (irònica) del sud. El macarenazo podria acabar aquest diumenge en abascalazo si la realitat social coincidís amb la impressió televisiva i l’opinió virtual.
No és segur. Un milió d’andalusos van veure el debat. En voten sis milions i mig. La irritació social és més gran que l’Andalusia aparent. Olona ha fet una campanya desastrosa –amb epicentre a la Marbella de Meloni–, però això no significa que no pugui acabar tenint Mr. Concordia a les seves mans. Entre altres raons, per excés de confiança: el president de la Junta, que va decidir la data electoral i va ocultar la marca del PP darrere del seu nickname –Juanma–, col·loca desesperadament tanques a les carreteres per demanar als votants que no se’n vagin a la platja i ha de fer vídeos en què explica quina és la seva papereta, que els seus votants no acaben d’identificar perquè ell només apareix a la de Màlaga. Són dues maneres de disparar-se estúpidament al peu. Hi ha, doncs, la possibilitat que el preferit es quedi en això –el llest més votat– i la gran carambola no es repeteixi. Les esquerres no guanyaran, però els legionaris poden ser decisius sent menys. En política, com a la vida, no guanya el millor. S’imposa el que sotmet el contrari. Moreno es pot despertar aquest 19-J i pot recordar, sense haver-lo llegit, el vers de Cesare Pavese: “Vindrà la mort [de la majoria] i tindrà els teus ulls”.