Johnson desafia la UE
El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha decidit reescriure pel seu compte el protocol d’Irlanda del Nord i llançar un desafiament a la Unió Europea que, de passada, li serveix per intentar tapar la crisi interna al seu partit i del seu lideratge després de la recent moció de censura. Presentant als Comuns un projecte de llei que deroga acords del Brexit firmats amb Brussel·les i que afecten el comerç i les fronteres amb l’Ulster, el líder tory no només trenca un acord internacional en una acció unilateral i d’extraordinària gravetat, sinó que converteix el Regne Unit en un Estat sense paraula que incompleix els tractats firmats. El que Boris Johnson ha definit com “només uns ajustos trivials” suposa, en realitat, canviar les regles de joc a l’esquena de la UE.
El protocol d’Irlanda del Nord, creat per evitar la tornada d’una frontera dura dins de l’illa, fixa de fet una duana interior entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord perquè les regles del mercat únic continuen vigents a l’Ulster i això obliga a establir controls de productes a Belfast i altres ports. La llei que Johnson ha enviat al Parlament preveu crear carrils “verds” i “vermells” per distingir els productes que són de consum intern a Irlanda del Nord i els que estan destinats a la República d’Irlanda. Un dels punts més conflictius és l’eliminació del paper supervisor del Tribunal de Justícia de la UE, deixant la resolució de possibles contenciosos en mans de “jutges independents” que ningú no sap qui seran.
El Govern britànic al·lega també per defensar aquests canvis que així es protegeixen els acords del Divendres Sant. Aquests preveuen un govern compartit entre republicans i unionistes a l’Ulster, que en aquest moment està bloquejat perquè el Partit Unionista Democràtic (DUP), que va quedar segon a les recents eleccions darrere el Sinn Féin, es nega a entrar a l’executiu si abans no es canvia el protocol. Tot i això, el DUP reitera ara que no canviarà d’actitud fins a saber què passa finalment amb la nova legislació.
Una majoria de diputats del Parlament nord-irlandès han rebutjat aquesta nova llei “temerària”, que també ha estat objecte de dures crítiques del primer ministre d’Irlanda, de l’oposició laborista i de la patronal de la indústria britànica.
És veritat que feia mesos que Johnson amenaçava de trencar unilateralment l’acord del Brexit, al·legant haver estat enganyat en unes negociacions que van desembocar en un acord que el mateix primer ministre va firmar fa un any i mig. La seva decisió, doncs, no ha sorprès la Unió Europea, que ja ha començat a sospesar emprendre accions legals contra el Regne Unit per violar un acord internacional en vigor. Brussel·les no pensa renegociar el protocol d’Irlanda del Nord i afirma que les accions unilaterals tindran una resposta proporcional. La Comissió Europea està decidida a protegir el mercat únic i estudia un nou procediment d’infracció. L’amenaça d’una guerra comercial, amb unes conseqüències catastròfiques per a Europa i sobretot el Regne Unit, apareix
Brussel·les prepara accions legals si es reescriu el protocol d’Irlanda del Nord
en l’horitzó.
Boris Johnson, assetjat pel seu propi partit i per l’oposició per les conseqüències del partygate, pretén incomplir un acord internacional amb una llei nacional a la qual ja han mostrat la seva oposició els seus diputats rebels, els laboristes, la Cambra dels Lords, la patronal de la indústria i les grans empreses nord-irlandeses.
Fa servir com a cortina de fum Irlanda del Nord i la deportació d’immigrants a Ruanda –ahir a la nit havia de partir un primer avió cap al país africà–, autoritzada pel Tribunal Suprem malgrat els recursos judicials presentats i que ha estat durament criticada per diverses oenagés i fins i tot per l’Església anglicana.