Feliç insomni

Aquesta xafogor calòrica que ens envaeix ens està reportant nits d’insomni i despertars onírics. Et lleves de cop, suant, més confús que un quadre de Chagall.

Per alguna raó metafísica el que se somia a l’estiu, per bé o per mal, sembla més intens. Manotada al despertador sense que caigui res més de la tauleta, arrossegarte fins al mòbil (que no hi hagi males notícies, sisplau), dutxa amb ràdio de fons i cafè lungo profondo sempre ajuda.

Les nits sense dormir poden ser un veritable turment, especialment quan s’alien amb l’escalfament global, que, com ja saben, no té res a veure amb el sexe en grup. Tomba a l’esquerra, tomba a la dreta, finestra oberta, ventilador en marxa, proves tècniques relaxants i acabes en la respiració diafragmàtica sense més conseqüències.

Si es va acostant l’hora del laboro i res no sorgeix efecte, mossegues la meitat de la

Et lleves de cop, suant, més confús que un quadre de Chagall

meitat d’una pastilla màgica amb més contingut placebo que una altra cosa (o no, pura metzina) i cerques la posició.

Especialment important és, en aquests casos, no intentar mai interpretar els somnis, que és pitjor.

En certa ocasió vaig preguntar a un expert pel significat de somiar que voles “arran de terra” com una teresiana levitant però amb poca fe i menys substància. I em va contestar que el meu inconscient em recordava que “no m’allunyés de la realitat”. Doncs vaja!

El millor insomni és, sens dubte, el que et visita quan l’endemà no has de treballar. Llavors les hores van passant sense generar neguit, com núvols lents. Sovint acabes ancorant el pensament en algun record d’infantesa, a l’escenari dels estius al barri o al poble, en un arròs èpic al voltant d’una taula amb hule o en un amor fugaç que podia haver anat a més i no ho va fer.