Gossos maltractadors

El Paco ens va donar el primer senyal d’alarma en rebutjar discretament la cuixa de be que tots devoràvem per seguir amb la seva amanida, plat únic, i aigua mineral... Sense vi. El Paco rebutjant un vi! Per eludir pagar l’escot, va fer comptes; va posar la seva part i després es va conformar amb una cervesa en la nostra gran nit de gintònics. Quan ens acomiadàvem, va tornar a mussitar que li hauria encantat ser al nostre hotel però tenia família al poble del costat.

Va mantenir el tipus i la discreció fins que, tornant cap a Barcelona, vam veure un gos mort al voral i el Toni va repetir allò del seu oncle el caçador, que penjava cada any en una olivera el llebrer del passat per tenir-ne un de més jove i ràpid aquest.

El Paco li va cridar: “El teu oncle és un cafre”. I va confessar que en realitat havia dormit en un hostal per 40 euros per poder pagar el garden del Zahir –amb hac, va advertir, com li vam posar a la corretja– a Igualada, que en costava 75, però amb deu metres quadrats, finestres al camp, dos passejos al dia, perruqueria i menjar natural. Res de pinsos.

El Zahir havia compartit la seva vida amb la de la Rebeca i la seva abans que els deixés, perquè ell no volia tenir fills. No es veia capaç, va tornar a explicar-nos, d’assumir la responsabilitat econòmica i afectiva de ser pare. Però ni el Zahir era un perrhijo ni ell un pijo. Només provava de donar-li al gos el que a ell de vegades la vida li havia negat.

Com que el seu pis era petit, el veterinari havia prescrit al Zahir, i a ell de passada, quatre passejos diaris. A més havia col·locat una càmera connectada a l’ordinador per veure’l des de l’oficina quan el deixava massa hores sol. Tot i així, el Zahir havia patit diverses depressions arran que la Rebeca els havia abandonat. I el psicòleg caní no era barat –50 euros l’hora–, però el Zahir havia deixat d’atacar la mama des que el visitava. “És un cas clar de maltractament animal”, va deixar anar el Toni sentenciós, “però no sé qui és l’animal”.

El Paco ni el va sentir, perquè ja estava explicant que el psicòleg caní havia receptat al Zahir unes pastilles cares però efectives, per prevenir aquests dies les crisis que tenia les nits de Sant Joan amb els petards.