Educadors de ciclistes
Dijous passat vam parlar amb Jordi Puntí i Anna Ballbona sobre futbol i literatura en una de les seus del Museu d’Història de Barcelona, el Muhba Oliva Artés. Abans de la taula rodona vaig tenir l’ocasió de visitar l’exposició Barcelona & futbol. El gran joc social del segle XX, comissariada per Xavier Pujadas i Carles Santacana. El futbol és un motor de transformació social. L’entramat associatiu dels clubs esportius, amb el futbol al capdavant, conforma una religió laica amb els estadis de noves catedrals. L’exposició se serveix del futbol per explicar els canvis més profunds que ha experimentat la capital de Catalunya. Més enllà del costumisme i la llegenda, els materials exposats mereixen una visita pausada per topar amb informacions inesperades, com un titular en un gran cartell que anunciava un “extraordinario festival deportivo a beneficio del patronato local de homenaje a la vejez de Gracia” que s’havia de celebrar el 24 de setembre del 1947, tot i que cap Mercedes no sortia per enlloc. El plat fort era un partit de futbol (del “C de F Barcelona”) anunciat per a les 4.45 de la tarda, però la vetllada començava tres quarts abans amb una competició ben curiosa: “A las 4 pruebas ciclistas de lentitud y obstáculos (controladas por el Club Ciclista Gracia)”.
La lentitud és una virtut infravalorada. Tots els que hem anat en bicicleta sabem que és molt complicat mantenir-s’hi dalt sense avançar ni tocar de peus a terra. Requereix un cert virtuosisme. Entenc que aquests graciencs de postguerra premiaven el ciclista que travessés el camp de les Corts més a poc a poc sense posar cap peu a terra. Pel que fa als obstacles, no crec que fossin tan sofisticats com els que ara poblen les pistes de trial si tres quarts després calia jugar un partit de futbol en aquell mateix terreny.
Recordo el fenomen Ot Pi, el que va ser gran campió de la modalitat que el seu pare, Pere, havia batejat el 1978 amb el nom de trialsín (de “trial sin motor”). Veig que la Federació Espanyola de Ciclisme va reconèixer el trialsín l’any 1981 i que, després del regnat de Pi, va canviar de nom (bicitrial) i fins i tot el 1992 en va sorgir una escissió (biketrial). Aquells graciencs del 1947 en són els pioners. Caldria tornar a organitzar proves de lentitud. Seria un bon exemple per veure si n’aprenen els ciclistes urbans que no s’aturen als semàfors ni per mal de morir. I els patinets, directament a la foguera.c