El Govern central vol que la nova selectivitat tingui una part comuna per a tot Espanya
Les proves d’accés a la universitat ara són competència autonòmica Estudiants, autonomies i campus es queixen de la falta de garantia d’un mateix nivell L’esborrany es presentarà al Consell de Ministres al juliol perquè s’aprovi a l’octubre
Les protestes d’algunes comunitats autònomes, universitats i agrupacions d’estudiants sobre la disparitat de nivells en els exàmens de selectivitat en funció de les diferents comunitats autònomes ha portat el Govern espanyol a treballar sobre una fórmula que garanteixi certa “homogeneïtat”. Ja s’està ultimant un esborrany que es presentarà a l’Executiu al juliol perquè es pugui aprovar a l’octubre. S’aplicarà sobre les proves de selectivitat de juny del 2024, quan els estudiants ja hagin estudiant els dos cursos segons el nou currículum de la Lomloe.
La nota que obtenen els alumnes a les proves d’accés a la universitat, independentment del lloc on la facin, serveix per entrar a qualsevol de les 48 universitats públiques espanyoles i en moltes de privades.
La nota d’admissió s’obté de la suma de la nota de batxillerat (60%) i de la selectivitat (EBAU o PAU), que val el 40% restant. Els últims anys, en la lluita per obtenir una plaça en un campus d’excel·lència, hi ha estudiants que es matriculen de les PAU en una comunitat autònoma amb proves més senzilles que la pròpia, de manera que miren d’assegurar-se una nota alta. Això afecta les carreres més demanades, com ara medicina, i que tenen places limitades. En tot cas, hi ha crítiques d’universitats determinades i de governs autonòmics, també del Partit Popular, ja que consideren que no es garanteix un accés equitatiu.
Fins ara ha prevalgut l’argument contrari, en el sentit que totes les proves responen a un mínim comú acceptable, que respon als ensenyaments mínims que determina el Govern espanyol, i que cada autonomia proposa en la part pròpia del currículum. A més, s’esgrimeix l’existència d’una desigualtat de partida als expedients escolars, que és la part de la nota d’admissió major. Així, es considera que no pot garantir-se una equitat numèrica exacta, ja que dues escoles no avaluarien amb les mateixes dècimes un mateix alumne, atès que l’avaluació del seu aprenentatge té components subjectius.
Amb la nova llei Celaá, el Govern espanyol ha reformat els currículums, també els de batxillerat, que s’implementaran a partir del setembre a primer curs. Una part estan desenvolupats per l’administració central (el 50% en el cas de Catalunya) i aquesta és la part que la ministra Pilar Alegría vol “homogeneïtzar”, de manera que així considera que respectaria l’autonomia dels centres universitaris (les proves són per ordenar l’accés als campus) i de governs autonòmics.
La ministra ha negat alguna vegada que la seva proposta sigui “uniformitzar” la selectivitat, és a dir, una única prova a Espanya, com vol el PP. De fet, no seria viable, perquè els currículums no són idèntics en tots els territoris. Però sí que pot incidir en la part comuna dels ensenyaments que