La píndola contra la calvície
L’administració dels EUA aprova les primeres pastilles contra l’alopècia areata
Fa unes dècades sonava sovint a les festes populars una cançó de l’orquestra Mondragón titulada Ponte la peluca. “Dentro de cien años todos igual,..., tú no lo verás, estarás sin pelo en la eternidad y no habrá peluca...”.
Aquesta tornada, com tantes coses, sembla no resistir el pas del temps. L’avenç de la tecnologia i la ciència fan que cada vegada soni més desfasat si es pensa en una malaltia que, en vida, suposa un turment per a molts que pateixen la pèrdua dels cabells.
Aquest desfasament s’observa sobretot des d’aquesta setmana, quan l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) dels Estats Units ha aprovat les píndoles orals de baricitinib com el primer tractament sistèmic contra l’alopècia areata.
En aquesta afecció, el sistema immunitari ataca els fol·licles pilosos (les estructures de la pell que formen els cabells). L’alopècia areata afecta, en general, el cap i la cara, tot i que es poden perdre els cabells, que creixen en petites plaques, en qualsevol part del cos. El medicament a què s’ha donat llum verda l’elabora el laboratori Eli Lilly i fa que tornin a créixer els cabells bloquejant el sistema immune perquè no ataqui els fol·licles pilosos.
Dues companyies més, Pfizer i Concert Phamaceuticals, estan a prop d’obtenir un fàrmac d’aquesta mena, que es coneix com a inhibidors de JAK.
Aquest elaborat de Lilly ja és al mercat per al tractament d’artritis reumatoide i altres malalties autoimmunes. El vistiplau de l’FDA és una dada positiva, tant perquè els estudis de camp n’han demostrat l’eficàcia i seguretat contra l’alopècia areata, com també perquè permetrà rebaixar-ne el cost. Ara el preu se situa, als Estats Units, a prop dels 2.500 dòlars mensuals.
La història d’aquest avenç té un parell de noms destacats. El doctor Brett King, professor de dermatologia a la Universitat de Yale, ha estat l’investigador principal per als dos assajos d’Eli Lilly i els que sufraguen les altres dues empreses farmacèutiques. Els seus companys li donen tot el crèdit per veure una cosa que no s’havia detectat i que consisteix en l’ús dels inhibidors JAK per tractar l’alopècia areata.
En un article científic, el doctor King va assegurar que tot va començar quan va tenir coneixement de tres treballs presentats en reunions mèdiques el 2012 i el 2013. Els estudis, fets pels doctors Raphael Clynes i Angela Christiano, de la Universitat de Colúmbia, implicaven l’experimentació amb ratolins, tot i que van apuntar que aquests inhibidors podien revertir aquesta mena d’alopècia.
No gaire després, un pacient que només es va identificar amb el nom de Kyle va visitar el doctor King per a un tractament de psoriasi. Gairebé no tenia cabells, i al cap i al cos hi tenia grans plaques de psoriasi. “El vaig mirar i li vaig dir, tens alopècia areata”, recorda el metge a The New York Times. Llavors va comentar al pacient: “Si vols provar una cosa salvatge que no s’ha fet abans, hi ha una medicina per a l’artritis reumatoide que s’ha assajat en ratolins”.
En Kyle va acceptar prendre tofacitinib, un inhibidor elaborat per Pfizer molt semblant al de Lilly ara aprovat. Vuit mesos després, el pacient havia recuperat els cabells. La publicació del cas va suposar el llançament de les anàlisis fetes amb 1.200 persones que patien alopècia areata severa i els resultats de les quals va recollir al maig The New England Journal of Medicine .La comunitat científica elogia un avenç que treu tants traumes.c