Gustavo Dudamel: “Al Liceu tenen una meravellosa orquestra oberta a explorar”
El director veneçolà i el tenor Javier Camarena debuten a ‘La flauta màgica’
Gustavo Dudamel s’ha enamorat de l’orquestra i el cor del Liceu. I també d’aquest repartiment “tan talentós i ben preparat” que li ha disposat el Liceu per a La flauta màgica de Mozart (del 20 de juny al 2 de juliol). Javier Camarena, Matthias Goerne, Kathryn Lewek, Sara Blanch, Lucy Crowe, Serena Sáenz, Thomas Oliemans, Joan Martín-Royo... “Són un cast amb ganes de treballar i de portar aquesta obra mestra a un nivell més màgic”, assegura el mestre.
Als seus 41 anys però ja amb una llarga i sòlida trajectòria, el director veneçolà debuta en aquest títol de Mozart que el seu molt estimat Claudio Abbado es va reservar per al final dels seus dies. “Mozart sempre m’acompanya, em produeix una alegria que em va a l’esperit. D’aquesta obra n’he gaudit moltíssim: és plena de bellesa, de reptes”, deia ahir Dudamel durant la presentació d’aquesta producció amb muntatge de David McVicar que, tot i que data del 2003, és molt sol·licitat.
“Recordo quan en l’època de la meva adolescència jo arribava a l’oficina de José Antonio Abreu i li deia: ‘Mestre, estic una mica trist’, i ell, com si fos una recepta mèdica, em deia: ‘Escolta Mozart’”.
“Mozart va conservar aquella profunda innocència fins al final dels seus dies, i això es plasma en la música, en la manera de buscar la frescor malgrat que arquitectònicament l’obra sigui perfecta. Fins i tot en els moments més dramàtics i tristos té aquest alè d’innocència”.
El cobejat director d’orquestra, que en plena pandèmia va començar la seva etapa com a director musical de l’Òpera de París, no escatima en elogis per als cossos artístics del Liceu. “Sincerament, aquí tenen una orquestra meravellosa: receptiva, oberta a explorar... Hem assajat molt, potser més del que es demanaria, però això és un procés de descobriment. No em sento un director impositiu, ho visc com un procés de descobriment col·lectiu. I això és una cosa que aquests dies hem viscut amb molta profunditat. Els estimo moltíssim a tots. Malgrat que no ens coneixem tant personalment [ara per fi els ha vist la cara, ja que a Il Trovatore portaven mascareta], es crea un afecte artístic i musical que també frega l’humà. I amb el cor també”.
Amb aquesta sintonia aborda el
Liceu una obra que, com recordava ahir el director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, s’escriu en un moment d’idees radicals, amb les primeres nocions de llibertat, de govern i de drets de la humanitat. La flauta és el vehicle perfecte en què s’integren subversivament idees de la il·lustració i la maçoneria. És una òpera molt avançada. Mozart la compon el 1791, un any prolífic en què també fa el Quintet per a cordes n. 6 ,el Rèquiem,el Concert per a clarinet i La clemenza di Tito. I que és l’últim de la seva vida.
El repositor del muntatge, Angelo Smimmo, va recordar com és de respectuós McVicar amb el llibret i la partitura, però el muntatge porta el seu segell. “Ell incideix en la manera com Mozart feia una cosa inaudita en el seu temps, com és donar veu a les dones –explica–. Demanava d’abandonar l’estupidesa, la ignorància i els vells hàbits per donar pas a la saviesa i la veu dels joves. Crec que és molt apropiat representar-la ara que en països com els EUA un grup d’homes blancs prenen decisions que afectaran la vida de moltes dones, o al Regne Unit, avis de l’establishment
“És una obra oportuna quan uns homes blancs decideixen coses com el Brexit”, diu el repositor sobre McVicar
marquen el futur de generacions amb el Brexit”.
Tamino, el personatge que Camarena no hauria pensat mai que cantaria –“surt del meu repertori habitual belcantista, però la meva veu és on volia que fos quan arribés el moment de cantar-lo”– representa això mateix: és un aristòcrata que s’enfronta a una societat que no vol donar pas ni a les dones ni als joves com ell.
Dudamel s’acompanya a Barcelona de Paolo Bortolameolli, director associat de la Filharmònica de Los Angeles que ell mateix dirigeix. El músic xilè, principal convidat de la Filharmònica de Santiago, toca el vincle de Mozart amb la infantesa: “La flauta màgica té allò que omple els nens, i ells al seu torn tenen un paper important en aquesta òpera, la puresa, que els fa portadors de la veritat. Ell dirigeix el 27 de juny i l’1 de juliol.c