Estimulant debut

Gratificant descobriment el de la veu del jove baríton alemany, Johannes Kammler (Ausburg, 1988), en el seu debut espanyol gràcies a la Schubertíada.

Instrument rodó, sonor, de projecció notable, registre compacte i atractiu timbre.

Kammler va demostrar seguretat i tècnica amb un Dichterliebe de Schumann admirable, pel control de la tessitura, d’aguts ferms, resolts amb seguretat i una zona mitjana i greu sense fissures.

El color, segons la posició, canvia lleugerament, però sense caure en pèrdua d’esmalt ni brillantor. La dicció del jove alemany està treballada amb cura, amb una articulació mesurada i un fiato generós que van fer d’aquest cicle emblemàtic schumannià un plaer hedonista a l’altura de la qualitat que la Schubertíada acostuma els seus fidels.

Kammler va mostrar versatilitat amb les Cinq mélodies populaires grecques ravelianes, amb un francès atent sempre a les inflexions a què només va faltar trobar més colors en el fraseig.

El baríton va acabar la liederabend amb Tre sonetti di Petrarca, S. 270/1, amb un italià fluid i més bones mostres de personalitat interpretativa lluny d’un academicisme i correcció general encara una mica present.

Sorpresa va ser també descobrir la meravellosa sensibilitat de la pianista japonesa Akemi Murakami (Osaka, 1983). No va ser només una digitació precisa, arrodonida i plena de colors amb el Dichterliebe, en què va aprofitar la generosa fantasia cromàtica de Schumann. Amb Cinq mélodies populaires grecques de Ravel va enamorar pels matisos aconseguits, i amb Liszt va demostrar tècnica i una elegància de fraseig excepcional.c